Conclusions finals...

Un cop finalitzat el periode de pràctiques al centre és el moment idoni per fer una ullada enrere i reflexionar sobre el meu procés d'aprenentatge. A més de comparar l'inici de la meva estada al centre amb la seva finalització.

Recordo que al entrar per primera vegada al centre vaig sentir por, por de no saber si allò que fes el meu tutor de pràctiques arribaria a saber fer-ho jo, doncs em vaig desorientar una mica a l'hora de discernir quines eren les seves funcions específiques al centre (pensava que compartien les mateixes funcions psicopedagogs del cente, EAP's, etc.). Això va fer que em qüestionés, a més, si la meva formació seria la suficient i la idònia per a dur a terme les meves pràctiques i les meves sessions per tal de poder assolir els meus objectius i les meves expectatives. A tot això se li sumava el fet que mai havia tractat amb alumnat d'ESO doncs jo sóc mestra d'Educació Primària.

Val a dir, que les dificultats més importats em van començar a sorgir amb la PAC3 del primer Practicum. Em va costar decidir-me sobre què treballaria al projecte que havia de dissenyar per a dur-lo a terme en el segon Practicum. 

D'aquesta manera, la meva tasca, a més de conèixer un dels diferents àmbits d'intervenció de la psicopedagogia, va ésser la d'introduir un taller d'habilitats socials a l'alumnat de 2n i 3r d'ESO. Des del meu punt de vista aquestes sessions han anat evolucionat de forma positiva doncs, el nerviosisme i la inseguretat del primer dia van anar desapareixent donant lloc a l'establiment d'una confiança mútua amb l'alumnat i una gran interiorització de nou coneixement i/o ampliació del que ja es tenia interioritzat. He de dir que no ha estat una tasca fàcil doncs treballar amb adolescents no sempre resulta fàcil, i establir una bona connexió i aconseguir motivar-los ha estat un repte que sento haver deixat a mitges. Sóc conscient que el projecte podria haver pogut estirar-se més - fins i tot l'alumnat va trobar a faltar més sessions - però varis factors van fer que s'haguessin d'adaptar les sessions a les hores establertes i per tant, treballar més extensament un contingut (presentat en les diferents sessions detallades en diferents entrades d'aquest mateix blog) i prioritzar-lo davant un altre que també es tenia previst treballar. 

He de reconèixer que en un principi tenia molt pautades les sessions i els continguts que volia treballar però conforme ens van anar coneixent, vivint diferents situacions al centre, etc. vaig veure que seria necessari, per tal que les sessions arribessin a ser el més productives possible adapatar el contingut i adaptar-me jo a les seves necessitats i les necessitats del moment.

En general estic contenta amb el treball realitzat al centre. No obstant, m'he quedat amb el "regust", la sensació d'haver iniciat una tasca de la que no podré arribar a fer un bon seguiment, i molt menys veure resultats. Tot i així, em quedo amb tot el que he après...

... tant del funcionament del centre, del meu tutor de pràctiques com de l'alumnat amb el que he tingut el gust de poder treballar!! :)

Sessió 8: avaluació final

Aquesta ha estat la última sessió amb el grup d'alumnes del taller d'HHSS. En aquesta sessió es pretenia corroborar si, tal i com durant l'avaluació continuada s'obserbava, l'alumnat havia après i interioritzat (i per tant dut a la pàctica) els continguts treballats durant les diferents sessions. 

Per tal de poder-ho dur a la pràctica el que es va plantejar en un principi i el que es va realitzar finalment, va ser el fet de passar la mateixa escala d'assertivitat que es va passar a l'alumnat de manera individual en l'avaluació inicial per tal de poder veure si existien millores o no.

En passar l'escala i comprovar amb ells les diferència i similituds i possibles millores em vaig adonar que, tot i que ja sabia que aquestes escales no eren proves 100% fiables -doncs la sinceritat de l'alumnat juga un paper molt important- l'alumnat no havia estat sincer o en l'avaluació inicial o en l'avaluació final. No obstant, altres tècniques de recollida de dades tals com el diari de camp i les observacions van ajudar-me a veure qui i en quin moment no havia contestat amb la major sinceritat possible les preguntes.

Un fet que em va cridar l'atenció va ser que, en l'avaluació inicial les espectatives que tenien molts d'ells sobre aquesta intervenció, sobre el treball de les HHSS, no eren massa bones. Alguns d'ells arribaven a dir que no els ajudaria en res i que no ho necessitaven. No obstant, després de la realització d'aquestes activitats i de la confiança que vam anar forjant, sembla ser que a la majoria els hagués agradat realitzar més sessions doncs afirmen que "no ha estat tant malamant i és possible que em pugui ajudar d'alguna cosa".

Realment m'ho he passat genial i a mi també m'hagués agradat continuar!! :)

Sessió 7: El Triangle del pensament o el Triangle A-B-C

La Psicoterapia Cognitiva és un procediment que es va desenvolupar originalment per a tractar la depressió, però actualment s'han realitzat dissenys que permeten tractar d'altres trastorns i diverses problemàtiques humanes.

El tractament es basa fonamentalment en el supòsit teòric que la conducta i el afectes d'una persona es troben determinats per la seva forma d'estructurar el món (Beck, 1976).

L'esquema bàsic d'aquest procediments es podria representar gràficmant com un triangle on, en cada vèrtex, podem localitzar els pensaments o cognicions, la conducta i els sentiments o emocions.

Els pensaments es relacionenen estretament amb els sentiments i les conductes, entre tots els vèrtex del triangle existeix una relació molt estreta i una influència recíproca. Per a fer-ho més intel·ligible, a l'aula vam exemplificar-ho amb un pensament que comparteix una gran quantitat d'aquest alumnat: "no serveixo per res". Aquest pensament farà que aquests individus se sentin angustiats o inútils - com ells comentaven - (sentiment) i això farà que plorin, que no intentin fer res de profit (conducta), al adonar-se de les seves accions augmentarà el pensament de "no serveixo per res".

Per ajudar-los a trencar aquest circuit entrarien en joc les tècniques de relaxació que vam treballar en sesions anteriors. Aquestes anirien localitzades entre els sentiments i la conducta on, per tal de poder deixar la ment en blanc i no pensar i per tant poder donar un espai de temps en que els sentiments no generin una conducta (inadequada) directament. Quan el circuit està establert només cal que aparegui un lleu pensament o emoció per a que tot s'activi.

És evident que les creences les persones les construeixen a partir d'experiències i processos cognitius particulars, per tant, des del meu punt de vista el psicopedagog del centre (i el professorat, els tutors, la família a casa, etc.) hauria de tractar d'ajudar-los a crear experiències per a contrastar les seves creences. 

Aquesta sessió em va encantar doncs l'alumnat ja anava agafant més confiança i es va obrir molt davant meu i dels altres companys!

El soldat de plom i

"EL SOLDAT DE PLOM"  (relaxació en posició de peu)

Ara aprendràs com er pots relaxar estant dret, anem per passos:

Pas 1. Posa't dret amb les mans als costats, cames juntes ben estirades, esquena recta, coll dret, cap dret mirant al capdavant (posició de ferms).

Pas 2. Imagina't que poc a poc et converteixes en un soldat de plom i posa tot el teu cos molt tens, molt dur... tant com puguis.

Pas 3. Imagina't que et converteixes en un home de xiclet i a poc a poc vas relaxant tot el teu cos, posa'l fluix, molt fluix.

Pas 4. Ara agafa aire amb la boca tancada. Agafa amb tranquil·litat tot l'aire que puguis contant 1, 2, 3. Agafa tot l'aire que puguis i porta'l cap a la panxa. Ara treu a poc a poc l'aire mentre contes a 3: 1, 2, 3.

Pas 5. Ara en posició de ferms (pas 1), respira profundament (pas 4), i mentre agafes l'aire vas posant el cos en tensió per a convertir-te en un soldat de plom (pas 2) compta 1, 2, 3 ... ara a poc a poc, mentre treus l'aire et convertiràs en un home de xiclet 1, 2, 3...

Pas 6. Repeteix aquest exercici 5 vegades més o fins que et sentis relaxat.

Tècnica trobada a : http://es.calameo.com/read/0001564059a39867d5246

Aquesta és una de les tantes tècniques que podem trobar i treballar amb el nostre alumnat!

Sisena sessió: La relaxació

En l'entrada anterior pretenia fer un petit aperitiu sobre el contingut que es treballaria en aquesta sessió. 

Tal i com ja vaig comentar, aquestes sessions grupals les realitzem a última hora, quan l'alumnat ja està més cansat. A més, algun d'ells ja venia bastant alterat perquè havia tingut problemes a l'hora del pati amb un company i a l'aula amb un mestre.

Primerament vam seure tots al voltant de la taula, com sempre, i vam començar la sessió recordant tots els continguts apresos en sessions anteriors. En acabar vaig aprofitar l'alteració de l'alumnat per a introduir el nou contingut a partir de les situacions que havien viscut durant el dia.

Vam parlar de com hem de seure per poder relaxar-nos efectivament, de la col·locació del nostre cos, de la posició dels nostres brazos, cames i peus i de quina manera hem de respirar per a potenciar aquesta relaxació.

Quan tots van estar col·locats (rectes, amb les cames sense creuar i les plantes dels peus reposades totalment al terra, els brazos al costat del cos i les mans sobre les cuixes) els hi vaig dir a cadascú que respirés i que tots els altres estiguessin atents als moviments que es realitzaven: La majoria inflava el pit per tal de respirar profundament!

A continuació vam imaginar, amb els ulls tancats, que ens trobavem asseguts en un camp i que colliem la flor més bonica i amb l'olor que més ens agradés (la majoria va escollir la rosa). Que l'agafavem entre les nostres mans i la dúiem al nostre nas per a olorar-la profunda i lentalement; inspiravem en 1, 2, 3; expiravem en 1, 2, 3...

Ho vam realitzar diverses vegades i després vam obrir el ulls. Ara un per un havien de respirar la flor i els altres observar: 

Tots van inflar la panxa per respirar, no el pit! 

Per no fer-me pesada, en la propera entrada us explicaré les altres dues tècniques de relaxació que també vam treballar a l'aula. ;)

La relaxació: què és? per a què serveix? com funciona?

És necessari conèixer aquest terme a la perfecció, doncs en la següent sessió es treballarà amb l'alumnat.

Què és? Estar relaxat és l'oposat a estar tens. Mentre estem tensos utilitzem moltes energies per mantenir el nostre cos y la nostra ment en un estat de rigidesa i alerta que no sempre és l'adequat. Quan estem tensos i en alerta durant molt de temps, les energies tendeixen a esgotar-se i el nostre rendiment es redueix sensiblement, el que a la vegada pot conduir-nos al cicle viciós de l'estrés, on al començar a perdre temporalment les capacitats per falta d'energia la tensió augmenta, reduint així les energies i les capacitats...

Per a què serveix? Justament per acabar amb aquest cercle viciós. Amb la relaxació recuperem el control de les energies desperdiciades i podem disposar d'elles per al que volguem. 

Com funciona? Existeixen moltes tècniques però el secret és el de treballar, abans de la realització d'exercicis, la respiració.

Per tant, sabent el perfil d'alumant amb el que es treballa, serà necessari i no s'haurà d'oblidar el treball de la relaxació.

Cinquena sessió: La negociació de conflictes

Tal i com sempre iniciem la sessió, vam fer memòria dels continguts treballats en les sessions anteriors per a poder enllaçar-los amb els nous.

Una vegada finalitzat aquet procés es va iniciar l'explicació amb exemples que va donar l'alumnat sobre conflictes que ells havien viscut: al centre o fora d'ell. Algunes de les situacions que algú proposava va ser qüestionada per companys doncs no ho veien com a conflictes. Evidentment, hi havia conflictes ben negociats, d'altres mal negociats i uns altres que no arribaven a ser del tot conflictes o no es va arribar a produir la negociació

Vam iniciar l'explicació amb una pluja d'idees sobre què creien que és la negociació i ens vam quedar amb aquestes idees claus:

- La negociació és un procés amb unes regles.

- La negociació només existeix si volem arribar a un acord.

- Durant la negociació gran part del problema o conflicte queda amagat.

- Les necessitats són més valuoses que els desigs.

- En la negociació no hi ha ni vencedors ni vençuts.

Entendriem llavors per negociació el procés en el qual dues o més parts, amb un cert grau de poder, amb interessos comuns i en conflicte, es reuneixen per proposar i discutir propostes explícites amb l'objectiu d'arribar a un acord.

Una vegada arribats a aquest punt vam analitzar els exemples donats per l'alumnat amb anterioritat i vam poder descartar les males negociacions o les "no negociacions" que es van produir en les situacions donades.

Aquesta sessió els va costar bastant d'assimilar... però què no es pot arribar a acoseguir amb constància i pràctica? 

Quarta sessió: Els tres tipus de resposta

En aquesta sessió vam treballar els tres tipus de resposta. Per introduir aquest nou contingut vam recordar les diferents dinàmiques realitzades i les respostes que van protagonitzar cadascun d'ells. Veient les diferències i coincidències entre les reaccions d'un i d'altres vam arribar a la conclusió que existien tres tipus de resposta.

Seguidament es van introduir amb ajuda d'unes imatges i vam debatre quina imatge representava una resposta agressiva, passiva o assertiva i per què.

A continuació es van presentar situacions similars a aquestes on, l'alumnat havia d'escollir la resposta més assertiva i analitzar i descriure els avantatges i inconvenients de respondre d'una forma agressiva o passiva:

Situació  1

Et trobes en una estació esperant l'autobús que ve amb retràs. Quan arriba, algú et fa una empenta per pujar abans que tu. Li respons:

Conducta 1: «Entenc que l'autobús vingui amb retràs, però podem pujar tots sense necessitat d'empentes».

Conducta 2: «Passa, que arriba amb retràs i arribarem tard».

Conducta 3: «Eh, eh, eh tu tranquil que jo estava abans a la cua. Si tens tanta presa haver sortit abans de casa!».

Situació 2

Una persona va a comprar pa i li donen menys canvi del que li haurien de tornar. Quan s'assabenta li diu a qui li ha donat el canvi:  

Conducta 1: «El canvi no és correcte, he pagat amb un bitllet de 10 euros i el canvi que m'ha donat és de 5 euros. No es preocupi, tots ens podem equivocar».

Conducta 2: «Perdoni, em sembla que m'ha donat el canvi de menys, tot i que no estic segur de si he pagat amb un bitllet de 10 o de 5 euros»

Conducta 3: «Escolta, que t'has equivocat! He pagat amb un bitllet de 10 euros y m'has donat el canvi de 5».

Hi havia planejada una segona part però va donar tant de joc aquesta primera part que a la propera sessió sobre la negoció de conflictes la introduiré!

Tercera sessió: La comunicació verbal i no verbal

Tot i que ja fa dies que es va dur a terme aquesta intervenció, crec oportú el fet de compartir-la amb vosaltres.

He de dir que aquesta sessió estava pensada en un principi per haver-la fet en la segona sessió, però com tots sabeu, les demandes i necessitats dels nostres grups no sempre segueixen la corrent que nosaltres proposem seguir, així que em vaig veure obligada a modificar i tornar a replantejar el contingut i ordre de les sessions.

En aquesta tercera sessió vam treballar la diferència entre la comunicació verbal i la no verbal i les discrepàncies que poden existir entre elles, ja que és un aspecte necessari a treballar amb ells. He de comentar que em va sorprendre molt el fet de que "la teoria" se la saben a la perfecció, però que alhora de posar-ho en pràctica durant el dia a dia tenen dificultats bastant notables (uns més que d'altres). 

Aquesta sessió es va començar (com totes) amb un repàs de les sessions anteriors i relacionant el nou contingut amb l'anterior i posant d'exemples les dinàmiques i comentaris seus de sessions anteriors.

Per tal de dur a terme aquesta intervenció vaig necessitar ajuda del meu tutor de pràctiques qui (com és evident coneix millor l'alumnat) va interpretar situacions que es reprodueixen a les aules habitualment i, el més important, protagonitzades per aquest alumnat. L'activitat consistia en que l'alumnat esdevindria (en aquest cas) de mestre i el mestre (el meu tutor de pràctiques) d'alumne. El meu paper era el de moderadora de la situació i d'ajuda a l'alumne en la direcció de les seves actuacions per tal que la dinàmica fos més rica en continguts per treballar posteriorment.

Una vegada realitzades totes les intervencions vam parlar entre tots de com s'havien sentit en aquella situació, sobre què en pensaven i quines havien estat les reaccions d'uns i d'altres, etc. Van sortir detalls molt interessant durant aquest diàleg!

Després va sorgir en els últims 5 minuts de la sessió l'oportunitat de representar sense l'ajuda de la comunicació verbal, estats d'ànim. Els altres ho haviem d'esbrinar. Val a dir que la majoria d'ells va saber representar molt bé l'estat que volien descriure (a alguns els hi va costar molt més).

Va ser una sessió molt divertida i profitosa! :)

Més cosetes per compartir...

Avui també m'agradaria compartir altres enllaços que he trobat de vídeos que trobo molt interessants per a ensenyar al nostre alumnat que ha de conviure amb companys amb Asperger. D'aquesta manera podran tenir una visió una mica més entenedora i comprensiva sobre aquesta síndrome.

El primer enllaç és d'un vídeo de dibuixos animats on dos companys expliquen què li passa i com entenen les actuacions de l'Hugo, el seu amic amb Síndrome d'Asperger.

"Hugo, un amigo con Asperger":

https://www.youtube.com/watch?v=jaaowxLJgFw

Aquest segon és un reportatge on es recopila informació verídica sobre alumnes que pateixen aquesta síndrome. Expliquen com se senten i com la viuen ells.

"Què és la Síndrome d'Asperger (TV de Catalunya)":

http://www.tv3.cat/videos/5091171/Que-es-la-sindrome-dAsperger

Espero que us semblin interessants!

Racó d'intercanvi: pel·lícules, llibres, etc

Avui m'he decidit a obrir aquesta entrada sota el nom "Racó d'intercanvi" on m'agradaria comentar pel·lícules, llibres, il·lustracions... que m'han ajudat a entendre una mica més el món del TGD i, sobretot, la Síndrome d'Asperger.

Pot ser, que a molts de nosaltres la teoria ens serveixi de molt però que alhora ens serveixi de poc per fer-nos una idea del dia a dia dels individus que conviuen amb aquesta Síndrome (i que no només ho fan els qui la pateixen en primera persona sinó els seus familiars, amics, etc).

És necessari que com a psicopedagogs empatitzem amb totes les parts afectades i no caiguem en la tentació de "criticar" o donar lliçons doncs nosaltres hem d'esdevenir "mediadors" comprensius i objectius. 

A continuació us presento una pel·lícula i un llibre que fan reflexionar molt, doncs no es parla exactament sobre "què els hi passa als protagonistes" sinó de com veuen ells el món i com reacciones els seus familiars, amics, coneguts i desconeguts i, en algun cas i en petites pinzellades, els professionals de l'eduació que hi treballen amb ells.

Tan fuerte, tan cerca (2011)

<<Tan fuerte, tan cerca es una película dramática de 2011 basada en la novela homónima escrita por Jonathan Safran Foer en 2005. Rodada íntegramente en la ciudad de Nueva York. Producida por Scott Rudin y dirigida por Stephen Daldry fue estrenada el 25 de diciembre de 2011 en Norteamérica de la mano de Warner Bros.. Protagonizada por Thomas Horn, Tom Hanks y Sandra Bullock con Max von Sydow, Viola Davis, Jeffrey Wright, John Goodman y Zoe Caldwell interpretando personajes secundarios. Su argumento se centra en Oskar Schell, un niño de nueve años que pierde a su padre en los ataques terroristas del 11 de septiembre de 2001 y que encuentra una llave que cree perteneciente a su padre, emprendiendo una búsqueda en la tratará de encontrar qué cerradura abre.

El rodaje comenzó en marzo de 2010 y se extendió durante varios meses. La película recibió comentarios mixtos por parte de la crítica, que opinó que la cinta era demasiado sentimental y pretenciosa. Fue candidata a dos Premios Óscar, incluyendo mejor película, siendo dicha nominación objeto de polémica.>>

El curiós incident del gos a mitjanit

<<El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la de l'escriptor britànic Mark Haddon apareguda el 2003 i traduïda al català el 2004 per Rosa Borràs i editada per La Magrana.

La novel·la explica com el protagonista, un noi autista anomenat Christopher Boone, de 15 anys, troba el gos de la veïna mort i decideix investigar-ne les causes. Haurà de superar la seva animadversió a parlar amb els adults i desconeguts per aconseguir els seus objectius i a poc a poc veurà com el món dels adults dista molt del que hauria de ser ideal.

Com que el protagonista té un gran interès per les matemàtiques el llibre conté moltes reflexions sobre aquest tema; els capítols, per exemple, estan ordenats amb números primers. Aquest interès també li permet ser molt més científic i seguir les cerques de Sherlock Holmes, que mantenia una obsessió per l'anàlisi objectiva dels fets.>>

Espero que us agradin! 

Els dijous a l'escola...

Com cada dijous les sessions dedicades a aquesta intervenció es duen a terme de forma individual i serveixen per reflexionar i comentar els continguts treballats durant les sessions del dilluns de la mateixa setmana i posats en pràctica durant el dia a dia.

Realment van molt bé aquestes sessions no només pel reforç sobre els continguts que es fa sinó alhora de conèixer de forma més personal l'alumnat i adaptar les següents sessions a les necessitats de cada un d'ells per tal que li vegin més sentit i es motivin més.

Haig de dir que no està éssent gens fàcil doncs gran part del grup afirma que no li serviran de res aquestes sessions sobre HHSS doncs o "no les necessiten" o creuen que "ja les tenen". Per tant, per tal de donar-los a veure que són importants i essencials per establir relacions socials estic realitzant dinàmiques i cercant exemples (amb l'ajuda del meu tutor de pràctiques) de les seves vides personals en que amb HHSS podrien haber resolt un conflicte que no es va resoldre. Es representen a l'aula i ells mateixos s'identifiquen i hi reflexionen.

A veure com anem evolucionant... Ja us aniré explicant!!

Segona sessió: Què són les habilitats socials?

Per tal d'introduir les habilitats socials d'una manera satisfactòria i no tant teòrica doncs la sessió es va donar a última hora del matí (de 13h a 14h) vaig introduir una dinàmica de grup. Els vaig dir que es posessin en fila i que s'imaginessin que estaven en una cua molt llarga per comprar entrades de cine. Vaig colar-me per tal de veure les seves reaccions. 

Una vegada finalitzada la dinàmica vaig demanar que em diguessin habilitats que tenen. Una vegada apuntades a la pissarra vam deduir entre tots què vol dir la paraula "habilitat". Després vam fer el mateix amb la paraula "social" i amb l'ajuda de les dues definicions i la fotocòpia que els vaig proporcionar vam deduir què volia dir "habilitats socials".

Una vegada obtinguda la deficinió vam comprovar si amb les reaccions que van tenir a la cua del cinema hi havia hagut una comunicació efectiva entre interlocutors. Si hi havia hagut el que s'anomena "habilitat social".

Van reflexinar i veure que no, doncs amb agressivitat havien obtingut agresivitat, amb passivitat no havien assolit els seus objectius i amb mala educació havien pogut fer el ridícul.

Va ser una sessió molt entretinguda!!

Primera sessió realitzada amb l'alumnat

La primera sessió en la que vaig tenir contacte amb l'alumnat va ser el dilluns dia 6 d'octubre. Aquest dia va servir per conèixer individualment a cada subjecte. Va ésser quan vaig passar-los el qüestionari/escala de conducta assertiva per a adolescents de 12 a 14 anys. 

Amb aquesta avaluació inicial individual vaig poder recollir dades sobre cadascun d'ells, tant amb el buidatge del qüestionari com de les primeres impresions. Per aquest motiu vaig preferir passar l'escala de forma oral (jo llegia i ells responien).

Val a dir que:

"Dos són els perills principals que cal tenir en compte en passar aquesta escala: que els alumnes responguin en broma o que responguin el que s'hauria de fer en aquestes circumstàncies, no el que ells fan normalment. L'educador tindrà en compte aquests perills per tal d'evitar-los curosament.

Michelson recomana que la mateixa escala es passi a un adult que conegui bé l'alumne: si és possible és una bona pràctica per tal d'obtenir informació més fiable."

I que s'ha de tenir en compte que: 

"Per cada una de les preguntes hi ha tres respostes, indicades amb lletres. Vostès únicament n'han d'escollir una: la que s'assembli més al que vostès farien o dirien en aquesta situació. Si aquesta resposta va entre cometes, és una cosa que diries; si no, és una cosa que faries.

Si no entenen alguna cosa alcin la mà i jo els la clarificaré. Recordin que han de contestar amb sinceritat. No hi ha límit de temps, però procurin no trigar gaire."

A continuació poso algunes de les preguntes* que poden aparèixer:

1.       Un company em diu que sóc molt simpàtic. a) "Gràcies" b) Em poso vermell i no dic res c) "Gràcies, sempre sóc així de simpàtic"

2.       Un company em diu que sóc molt simpàtic. a) "Gràcies" b) Em poso vermell i no dic res c) "Gràcies, sempre sóc així de simpàtic"

3.       Una companya de classe ha fet una cosa molt ben feta a) "No està malament" b) "Està bé, però el que ha fet l'altre company és millor" c) "Què bé que t'ha sortit"

4.       Estic fent una careta per disfressar-me i un company em diu que no li agrada a) "Sento que no t'agradi, a mi m'agrada!" b) "I què passa si no t'agrada? No és per a tu" c) Em quedaria tallat i no sabria què dir-li.

* Segura, M.; Expósito, J.; Arcas, M. (2003). Educació Secundària Obligatòria. 1r Cicle. Programa de competència social. Habilitats cognitives, valors morals i habilitats socials. Barcelona: Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Amb qui es durà a terme aquesta intervenció...?

Els subjectes als qui afectarà aquesta intervenció seran principalment dos: l’alumnat (directament) de 1r i 2n Cicle d’Educació Secundària (2n i 3r d’ESO) i a l’equip docent (de forma indirecta).

                                               

Aquesta pràctica educativa es durà a terme al centre escolar en una aula reservada per a poder dur a terme aquestes sessions. L’alumnat sortirà de la seva aula ordinària en unes hores concertades (2 hores setmanals) en les que treballarà en grup amb la resta d’alumnes que participaran d’aquest projecte i d’altres en les que es trobarà de forma individual amb la psicopedagoga en pràctiques.

En aquesta proposta hi intervindran principalment dues variables fonamentals: les habilitats socials que es donin dintre de l’aula i les que es produeixin fora. D’altra banda, si tenim en compte d’altres variables amb les que ens podrem trobar dins de les variables esmentades podrien ser; el professorat, els professionals externs que treballin en moments puntuals amb ells al centre i l’alumnat que hi estudia; i l’entorn familiar i l’extern on l’alumne faci vida.

Raons de la meva tria, interès i perspectiva

L’alumnat que acull aquest centre cada vegada és més divers i complex i, no s’ha d’oblidar que la tasca del psicopedagog consisteix en donar atenció a aquesta diversitat. Tal i com ja es va fer esment al Practicum I, aquesta funció no es detallava en cap dels documents que vertebraven l’equip del SAPP (Servei d’Atenció Psicopedagogica) del centre per l’etapa d’Educació Secundària.

Aquest ha estat un dels motius pel que s’ha cregut que es podria dur a terme aquesta intervenció. Doncs per molt que es vulgui fer, per falta de personal i temps és impossible dur-la a terme pel professional.

Considero que aquesta intervenció és necessària doncs els nois i noies amb dificultats de relació amb els altres normalment solen estar etiquetats com a conflictius pel professorat. Però ens huriem de replantejar una pregunta per poder trobar el centre del problema: per què són conflictius? El problema de molts d’aquests alumnes és que no tenen les habilitats socials bàsiques adquirides i, per aquest motiu, trobo interessant el fet de proposar un programa/intervenció d’habilitats socials, per tal d’ajudar tant a l’alumnat amb les seves posteriors relacions com al professorat.

Quins mètodes existeixen per a treballar les HHSS?

Existeixen diferents mètodes per treballar les habilitats socials. No obstant, nosaltres ens guiarem sobre tot pel de Goldestein (mètode estructurat) i el de Michelson (motivació i diversitat de conductes).

Segons Goldstein (Segura, 2003), l’aprenentatge de les habilitats socials s’estructura en quatre moments fonamentals:

1. Modelatge: Bàsicament es tracta de seguir un model. Es defensa que les persones aprenem a fer les coses a partir del que veiem que fan els altres.

2. Interpretació: Fa esment del fet d’assajar l’habilitat social de la manera més realista possible. Cal que l’alumnat se senti motivat i entusiasmant perquè s’ho passi bé fent-ho alhora que aprèn.

3. Crítica: Es fa a cada estudiant una crítica constructiva. Primer es pregunta l’opinió a tot el grup i després al protagonista perquè s’autocritiqui, tant en els aspectes més positius com en els més negatius. L’educador també ha de donar la seva opinió, el més objectivament possible.

4. Generalització o transferència: S’ha de deixar clar a l’alumnat que les situacions i jocs que es proposaran per realitzar serviran no només per a dur a terme la intervenció sinó que hauran de ser capaços de veure la relació amb d’altres situacions amb les que es poden trobar. Han de ser capaços de generalitzar al carrer o a casa el que han après i representat al centre. També, l’alumnat ha d’aprendre a reforçar-se interiorment, i ha de plantejar-se l’habilitat social, tot exercitant el pensament causal, alternatiu, el de perspectiva i el conseqüencial.

El mètode que proposa Michelson (Segura, 2003) és molt semblant al de Goldestein, tot i que existeixen diferències importants entre els dos autors:

1. Abans de fer el modelatge cal fer una breu discussió amb l’alumnat, així els

motivem a interessar-se per les habilitats socials que volem treballar.

2. Proposa que es facin tres tipus de modelatge: inhibit, agressiu i assertiu. Així queden clares les tres possibilitats de resposta amb les que podem reaccionar davant diferents situacions. Al final però, ha de deixar-se clar que la conducta assertiva és la correcta.

La socialització i les HHSS com a supòsits teòrics del projecte

La socialització és el procés a través del qual el nadó es converteix en una persona amb consciència de si mateixa i amb intel·ligència, capaç de manejar les formes culturals en les quals va néixer. Encara que els nens neixen amb una predisposició innata cap a la socialització, trigaran molts anys a ser considerats com a membres plens del grup social en el que conviuen. És precisament en això en el que consisteix el procés de socialització. També s'ha de tenir present que, l'educació és una part integrant de la socialització; l'escolarització que es du a terme representa, per tant, la resposta social institucionalitzada a l'imperatiu universal de transmissió de la cultura. Els treballs de Freud i Piaget han ressaltat la importància del procés de socialització, mitjançant el qual les normes socials són interioritzades, assimilades i incorporades per la personalitat psíquica, fins a convertir-se en part integrant de la mateixa. És durant la infància quan la socialització actua amb més intensitat.

La vida en una societat necessita que hi hagi una certa harmonia entre individus que la comparteixen. És per aquest motiu que hi ha d'haver un mínim comú compartit per tots ells: uns valors, uns models de comportament, etc. D'aquesta manera, les normes ordenen les relacions socials. El nen, en la seva socialització, a la vegada que comença a complir la materialitat d'aquestes, entra poc a poc en el seu significat i el seu valor. Trobem doncs que aquesta ordenació té diversos graus d'especificitat: hi ha una macroordenació que és la que afecta al grup social globalment. No obstant, a mesura que es descendeix als subgrups socials (nivell econòmic i educació) poden adquirir matisos.

Es distingeixen dues fases fonamentals en la que es dividiria aquest procés de socialització (Berger o Luckmann, 1968): la socialització primària (s'entén al llarg de tota la infància) i la secundària (esdevé a partir de l'adolescència). No obstant, no són les úniques doncs hi ha moltes significacions i valors que no són objecte d'inculcació directa sinó que el nen adquireix a partir de les maneres de comportar-se a que està exposat habitualment ("grau zero" de la socialització) de diferents agents de socialització: pares, escola, grup d'iguals, mitjans de comunicació, internet, etc., el que Bronfenbrenner denomina mesosistema.

La convivència, com ens sentim amb els altres, pot resultar reconfortant o convertir-se en un malson. Viure amb els altres és un art que es pot aprendre no només per caure bé, sinó perquè la integració social és un factor clau del benestar emocional.

Les habilitats socials són una sèrie de conductes i gestos que expressen sentiments, actituds, desigs i drets de l’individu, sempre d’una manera adequada i de manera que resolguin satisfactòriament els problemes amb els altres. Val a dir que si dominem aquestes habilitats podrem aconseguir satisfaccions en l’àmbit de la família, de les amistats, en les relacions amoroses, a l’hora d’aconseguir una feina, de relacionar-nos amb els nostres caps i companys de feina i de convèncer de les nostres actituds o dels nostres plantejaments. Les habilitats socials impliquen un control de les pròpies emocions i requereixen una maduresa emocional segons l’edat de cadascú. Per tant, és evident que el seu aprenentatge es produirà per observació de models i per la tècnica d’assaig i error.

Tornem a començar!

Després de les vacances tornem a encetar un nou curs, un nou semestre... i amb ell tornem a recuperar les pràctiques de psicopedagogia al centre on es van realitzar les anteriors.

Aquestes pràctiques tot i semblar ser les mateixes, no ho seran. Aquest semestre el Practicum II vindrà carregat de nous objectius, noves metes i nous aprenentatges.

Us deixo un petit tast del que serà el meu pla de treball (que ha sofert modificacions del semestre passat a aquest):

Tot i que sembla que l’àmbit professional del psicopedagog està estretament relacionat amb l’escolar, no hem d’obviar que seria possible, i necessari, intervenir eficaçment des de la psicopedagogia en d’altres àmbits. Tant és així que en l’actualitat es considera que l’espai professional de la psicopedagogia es pot ampliar a d’altres contextos en que hi trobem persones que interaccionen per assolir objectius educatius i de creixement.

No obstant, aquesta intervenció es durà a terme en l’àmbit de l’educació bàsica de 0 a 18 anys en un centre educatiu escolar concertat de Mataró. Concretament en l’Educació Secundària s’ha trobat que hi ha cert alumnat que té dificultats a l’hora de posar en pràctica les seves habilitats socials. Es per aquest motiu que s’ha cregut necessari el fet d’introduir un espai de temps dintre de l’horari escolar per poder treballar-les i ajudar-los a millorar-les.

Per tal de poder incidir sobre aquesta realitat, estudiant-la, coneixent-la, valorant-la i aplicar millores per tal d’intentar modificar-la positivament, es limitarà el camp d’intervenció d’acord amb l’objectiu que es persegueix: modificar aquesta realitat escolar, ajudant a l’alumnat a millorar les seves habilitats socials, la seva capacitat de comunicació (a través d’un qüestionari inicial i observacions a l’aula ordinària, el treball de la comunicació, l’empatia.... amb dinàmiques de grup i “rol play”, etc.).

Per tal de poder dur a terme aquesta intervenció es disposa de 75 hores, de les quals 20 hores es destinaran a la intervenció concreta i presencial amb l’alumnat amb el qual es durà a terme i la resta a l’elaboració, programació, observació, generació de material educatiu, a més d’altres funcions psicoeducatives al centre de pràctiques.

Conclusions finals

Amb l'elaboració d'aquest diari de pràctiques he intentat reflectir i compartir tot allò que m'ha sorprès, que no sabia i he après o que ha estat fruit de reflexions i que no vull oblidar i m'agradaria incorporar en la meva formació com a futura professional de la psicopedagogia.

Al llarg d'aquest primer contacte amb el centre de pràctiques he pogut ampliar, consolidar i modificar coneixements que no tenia, que no acabava d'entendre o que potser no havia consolidat correctament. Aquestes pràctiques m'han ajudat a reformular els meus esquemes de coneixement i a donar-li un sentit més ampli al concepte de "psicopedagogia". 

A més, no només he ampliat la teoria amb la pràctica sinó que he après directament amb l'experiència del dia a dia competències essencials i indispensables per a un bon psicopedagog. D'altra banda, també he pogut conèixer de prop el tractament d'aquest context d'intervenció psicopedagògic concret, les dificultats i controvèrsies amb les que es troba el psicopedagog i les estratègies i actuacions que du a terme per a resoldre-les de forma professional. 

Tal i com es pot observar al llarg del blog he realitzat un treball d'observació del context de pràctiques, però no només això sinó que també l'he fet d'anàlisi i reflexió sobre aquesta pràctica psicopedagògica. He de dir que he tingut la sort de treballar amb un molt bon professional que en tot moment m'ha tractat com a companya i que m'ha ajudat a fer d'aquest procés d'aprenentatge un procés significatiu i enriquidor.

Doncs bé, això és tot fins ara. Una vegada acabada la PAC 3 d'aquestes pràctiques ja s'haurà acabat aquesta assignatura. És per aquest motiu que les properes entrades que es fassin estaran relacionades amb el pla d'intervenció que es durà a terme el proper semestre, al Pràcticum II.

A reveure!

El coaching a l'educació

Sabeu què és el coaching? Es tracta d'una paraula molt comuna i molt sentida en l'actualitat. Es tracta d'un mètode que consisteix en acompanyar, instruir i entrenar a una persona o a un grup d'elles, amb l'objectiu d'aconseguir alguna meta o desenvolupar habilitats específiques.

Ara bé, podem utilitzar aquest coaching com a estratègia en l'educació?

Evidentment que si. És més, m'he adonat, sobretot en les sessions d'orientació (que ja he comentat en altres entrades), gràcies a l'orientador del centre de pràctiques. Evidentment, per a ésser un bon orientador s'han de tenir habilitats basades en el coaching per tal d'esdevenir un bon coach, un bon guia de l'alumnat. La relació entre orientador i alumnat no deixa de ser un procés de comunicació en el que un coach ajuda a un coachee a millorar el seu rendiment i a ser el que aquest vol arribar a ser.

L'eina principal del coach són les preguntes poderoses (que en educació anomearíem "preguntes generadores") que formula al coachee per a que aquest descobreixi les seves possibilitats i realitzi accions de canvi que l'apropin a les seves metes. El coah no diu què fer, no recepta fórmules ni soluciona problemes; només fa preguntes. Amb aquestes preguntes l'orientador:

     

     1. Mostra a l'alumnat el camí en el que es troba.

     2. Ajuda a descobrir les opcions possibles i a reprendre una nova direcció, si escau.

     3. Ajuda a persistir en el canvi.

D'altra banda també crec que per a arribar a fer-ho bé es necessita experiència i rodatge. No obstant, estic començant a llegir-me un llibre que recomano a tots els professionals de l'educació:

BOU PÉREZ, J.F. (2009). Coaching para docentes: el desarrolo de habilidades en el aula. Alacant: ECU.

Crec que aquest llibre ens podria ajudar molt en el nostre aprenentatge... Quan l'acabi de llegir ja us ho diré!