Conclusions finals...

Un cop finalitzat el periode de pràctiques al centre és el moment idoni per fer una ullada enrere i reflexionar sobre el meu procés d'aprenentatge. A més de comparar l'inici de la meva estada al centre amb la seva finalització.

Recordo que al entrar per primera vegada al centre vaig sentir por, por de no saber si allò que fes el meu tutor de pràctiques arribaria a saber fer-ho jo, doncs em vaig desorientar una mica a l'hora de discernir quines eren les seves funcions específiques al centre (pensava que compartien les mateixes funcions psicopedagogs del cente, EAP's, etc.). Això va fer que em qüestionés, a més, si la meva formació seria la suficient i la idònia per a dur a terme les meves pràctiques i les meves sessions per tal de poder assolir els meus objectius i les meves expectatives. A tot això se li sumava el fet que mai havia tractat amb alumnat d'ESO doncs jo sóc mestra d'Educació Primària.

Val a dir, que les dificultats més importats em van començar a sorgir amb la PAC3 del primer Practicum. Em va costar decidir-me sobre què treballaria al projecte que havia de dissenyar per a dur-lo a terme en el segon Practicum. 

D'aquesta manera, la meva tasca, a més de conèixer un dels diferents àmbits d'intervenció de la psicopedagogia, va ésser la d'introduir un taller d'habilitats socials a l'alumnat de 2n i 3r d'ESO. Des del meu punt de vista aquestes sessions han anat evolucionat de forma positiva doncs, el nerviosisme i la inseguretat del primer dia van anar desapareixent donant lloc a l'establiment d'una confiança mútua amb l'alumnat i una gran interiorització de nou coneixement i/o ampliació del que ja es tenia interioritzat. He de dir que no ha estat una tasca fàcil doncs treballar amb adolescents no sempre resulta fàcil, i establir una bona connexió i aconseguir motivar-los ha estat un repte que sento haver deixat a mitges. Sóc conscient que el projecte podria haver pogut estirar-se més - fins i tot l'alumnat va trobar a faltar més sessions - però varis factors van fer que s'haguessin d'adaptar les sessions a les hores establertes i per tant, treballar més extensament un contingut (presentat en les diferents sessions detallades en diferents entrades d'aquest mateix blog) i prioritzar-lo davant un altre que també es tenia previst treballar. 

He de reconèixer que en un principi tenia molt pautades les sessions i els continguts que volia treballar però conforme ens van anar coneixent, vivint diferents situacions al centre, etc. vaig veure que seria necessari, per tal que les sessions arribessin a ser el més productives possible adapatar el contingut i adaptar-me jo a les seves necessitats i les necessitats del moment.

En general estic contenta amb el treball realitzat al centre. No obstant, m'he quedat amb el "regust", la sensació d'haver iniciat una tasca de la que no podré arribar a fer un bon seguiment, i molt menys veure resultats. Tot i així, em quedo amb tot el que he après...

... tant del funcionament del centre, del meu tutor de pràctiques com de l'alumnat amb el que he tingut el gust de poder treballar!! :)

Sessió 8: avaluació final

Aquesta ha estat la última sessió amb el grup d'alumnes del taller d'HHSS. En aquesta sessió es pretenia corroborar si, tal i com durant l'avaluació continuada s'obserbava, l'alumnat havia après i interioritzat (i per tant dut a la pàctica) els continguts treballats durant les diferents sessions. 

Per tal de poder-ho dur a la pràctica el que es va plantejar en un principi i el que es va realitzar finalment, va ser el fet de passar la mateixa escala d'assertivitat que es va passar a l'alumnat de manera individual en l'avaluació inicial per tal de poder veure si existien millores o no.

En passar l'escala i comprovar amb ells les diferència i similituds i possibles millores em vaig adonar que, tot i que ja sabia que aquestes escales no eren proves 100% fiables -doncs la sinceritat de l'alumnat juga un paper molt important- l'alumnat no havia estat sincer o en l'avaluació inicial o en l'avaluació final. No obstant, altres tècniques de recollida de dades tals com el diari de camp i les observacions van ajudar-me a veure qui i en quin moment no havia contestat amb la major sinceritat possible les preguntes.

Un fet que em va cridar l'atenció va ser que, en l'avaluació inicial les espectatives que tenien molts d'ells sobre aquesta intervenció, sobre el treball de les HHSS, no eren massa bones. Alguns d'ells arribaven a dir que no els ajudaria en res i que no ho necessitaven. No obstant, després de la realització d'aquestes activitats i de la confiança que vam anar forjant, sembla ser que a la majoria els hagués agradat realitzar més sessions doncs afirmen que "no ha estat tant malamant i és possible que em pugui ajudar d'alguna cosa".

Realment m'ho he passat genial i a mi també m'hagués agradat continuar!! :)

Sessió 7: El Triangle del pensament o el Triangle A-B-C

La Psicoterapia Cognitiva és un procediment que es va desenvolupar originalment per a tractar la depressió, però actualment s'han realitzat dissenys que permeten tractar d'altres trastorns i diverses problemàtiques humanes.

El tractament es basa fonamentalment en el supòsit teòric que la conducta i el afectes d'una persona es troben determinats per la seva forma d'estructurar el món (Beck, 1976).

L'esquema bàsic d'aquest procediments es podria representar gràficmant com un triangle on, en cada vèrtex, podem localitzar els pensaments o cognicions, la conducta i els sentiments o emocions.

Els pensaments es relacionenen estretament amb els sentiments i les conductes, entre tots els vèrtex del triangle existeix una relació molt estreta i una influència recíproca. Per a fer-ho més intel·ligible, a l'aula vam exemplificar-ho amb un pensament que comparteix una gran quantitat d'aquest alumnat: "no serveixo per res". Aquest pensament farà que aquests individus se sentin angustiats o inútils - com ells comentaven - (sentiment) i això farà que plorin, que no intentin fer res de profit (conducta), al adonar-se de les seves accions augmentarà el pensament de "no serveixo per res".

Per ajudar-los a trencar aquest circuit entrarien en joc les tècniques de relaxació que vam treballar en sesions anteriors. Aquestes anirien localitzades entre els sentiments i la conducta on, per tal de poder deixar la ment en blanc i no pensar i per tant poder donar un espai de temps en que els sentiments no generin una conducta (inadequada) directament. Quan el circuit està establert només cal que aparegui un lleu pensament o emoció per a que tot s'activi.

És evident que les creences les persones les construeixen a partir d'experiències i processos cognitius particulars, per tant, des del meu punt de vista el psicopedagog del centre (i el professorat, els tutors, la família a casa, etc.) hauria de tractar d'ajudar-los a crear experiències per a contrastar les seves creences. 

Aquesta sessió em va encantar doncs l'alumnat ja anava agafant més confiança i es va obrir molt davant meu i dels altres companys!

El soldat de plom i

"EL SOLDAT DE PLOM"  (relaxació en posició de peu)

Ara aprendràs com er pots relaxar estant dret, anem per passos:

Pas 1. Posa't dret amb les mans als costats, cames juntes ben estirades, esquena recta, coll dret, cap dret mirant al capdavant (posició de ferms).

Pas 2. Imagina't que poc a poc et converteixes en un soldat de plom i posa tot el teu cos molt tens, molt dur... tant com puguis.

Pas 3. Imagina't que et converteixes en un home de xiclet i a poc a poc vas relaxant tot el teu cos, posa'l fluix, molt fluix.

Pas 4. Ara agafa aire amb la boca tancada. Agafa amb tranquil·litat tot l'aire que puguis contant 1, 2, 3. Agafa tot l'aire que puguis i porta'l cap a la panxa. Ara treu a poc a poc l'aire mentre contes a 3: 1, 2, 3.

Pas 5. Ara en posició de ferms (pas 1), respira profundament (pas 4), i mentre agafes l'aire vas posant el cos en tensió per a convertir-te en un soldat de plom (pas 2) compta 1, 2, 3 ... ara a poc a poc, mentre treus l'aire et convertiràs en un home de xiclet 1, 2, 3...

Pas 6. Repeteix aquest exercici 5 vegades més o fins que et sentis relaxat.

Tècnica trobada a : http://es.calameo.com/read/0001564059a39867d5246

Aquesta és una de les tantes tècniques que podem trobar i treballar amb el nostre alumnat!

Sisena sessió: La relaxació

En l'entrada anterior pretenia fer un petit aperitiu sobre el contingut que es treballaria en aquesta sessió. 

Tal i com ja vaig comentar, aquestes sessions grupals les realitzem a última hora, quan l'alumnat ja està més cansat. A més, algun d'ells ja venia bastant alterat perquè havia tingut problemes a l'hora del pati amb un company i a l'aula amb un mestre.

Primerament vam seure tots al voltant de la taula, com sempre, i vam començar la sessió recordant tots els continguts apresos en sessions anteriors. En acabar vaig aprofitar l'alteració de l'alumnat per a introduir el nou contingut a partir de les situacions que havien viscut durant el dia.

Vam parlar de com hem de seure per poder relaxar-nos efectivament, de la col·locació del nostre cos, de la posició dels nostres brazos, cames i peus i de quina manera hem de respirar per a potenciar aquesta relaxació.

Quan tots van estar col·locats (rectes, amb les cames sense creuar i les plantes dels peus reposades totalment al terra, els brazos al costat del cos i les mans sobre les cuixes) els hi vaig dir a cadascú que respirés i que tots els altres estiguessin atents als moviments que es realitzaven: La majoria inflava el pit per tal de respirar profundament!

A continuació vam imaginar, amb els ulls tancats, que ens trobavem asseguts en un camp i que colliem la flor més bonica i amb l'olor que més ens agradés (la majoria va escollir la rosa). Que l'agafavem entre les nostres mans i la dúiem al nostre nas per a olorar-la profunda i lentalement; inspiravem en 1, 2, 3; expiravem en 1, 2, 3...

Ho vam realitzar diverses vegades i després vam obrir el ulls. Ara un per un havien de respirar la flor i els altres observar: 

Tots van inflar la panxa per respirar, no el pit! 

Per no fer-me pesada, en la propera entrada us explicaré les altres dues tècniques de relaxació que també vam treballar a l'aula. ;)