Primera sessió realitzada amb l'alumnat

La primera sessió en la que vaig tenir contacte amb l'alumnat va ser el dilluns dia 6 d'octubre. Aquest dia va servir per conèixer individualment a cada subjecte. Va ésser quan vaig passar-los el qüestionari/escala de conducta assertiva per a adolescents de 12 a 14 anys. 

Amb aquesta avaluació inicial individual vaig poder recollir dades sobre cadascun d'ells, tant amb el buidatge del qüestionari com de les primeres impresions. Per aquest motiu vaig preferir passar l'escala de forma oral (jo llegia i ells responien).

Val a dir que:

"Dos són els perills principals que cal tenir en compte en passar aquesta escala: que els alumnes responguin en broma o que responguin el que s'hauria de fer en aquestes circumstàncies, no el que ells fan normalment. L'educador tindrà en compte aquests perills per tal d'evitar-los curosament.

Michelson recomana que la mateixa escala es passi a un adult que conegui bé l'alumne: si és possible és una bona pràctica per tal d'obtenir informació més fiable."

I que s'ha de tenir en compte que: 

"Per cada una de les preguntes hi ha tres respostes, indicades amb lletres. Vostès únicament n'han d'escollir una: la que s'assembli més al que vostès farien o dirien en aquesta situació. Si aquesta resposta va entre cometes, és una cosa que diries; si no, és una cosa que faries.

Si no entenen alguna cosa alcin la mà i jo els la clarificaré. Recordin que han de contestar amb sinceritat. No hi ha límit de temps, però procurin no trigar gaire."

A continuació poso algunes de les preguntes* que poden aparèixer:

1.       Un company em diu que sóc molt simpàtic. a) "Gràcies" b) Em poso vermell i no dic res c) "Gràcies, sempre sóc així de simpàtic"

2.       Un company em diu que sóc molt simpàtic. a) "Gràcies" b) Em poso vermell i no dic res c) "Gràcies, sempre sóc així de simpàtic"

3.       Una companya de classe ha fet una cosa molt ben feta a) "No està malament" b) "Està bé, però el que ha fet l'altre company és millor" c) "Què bé que t'ha sortit"

4.       Estic fent una careta per disfressar-me i un company em diu que no li agrada a) "Sento que no t'agradi, a mi m'agrada!" b) "I què passa si no t'agrada? No és per a tu" c) Em quedaria tallat i no sabria què dir-li.

* Segura, M.; Expósito, J.; Arcas, M. (2003). Educació Secundària Obligatòria. 1r Cicle. Programa de competència social. Habilitats cognitives, valors morals i habilitats socials. Barcelona: Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Amb qui es durà a terme aquesta intervenció...?

Els subjectes als qui afectarà aquesta intervenció seran principalment dos: l’alumnat (directament) de 1r i 2n Cicle d’Educació Secundària (2n i 3r d’ESO) i a l’equip docent (de forma indirecta).

                                               

Aquesta pràctica educativa es durà a terme al centre escolar en una aula reservada per a poder dur a terme aquestes sessions. L’alumnat sortirà de la seva aula ordinària en unes hores concertades (2 hores setmanals) en les que treballarà en grup amb la resta d’alumnes que participaran d’aquest projecte i d’altres en les que es trobarà de forma individual amb la psicopedagoga en pràctiques.

En aquesta proposta hi intervindran principalment dues variables fonamentals: les habilitats socials que es donin dintre de l’aula i les que es produeixin fora. D’altra banda, si tenim en compte d’altres variables amb les que ens podrem trobar dins de les variables esmentades podrien ser; el professorat, els professionals externs que treballin en moments puntuals amb ells al centre i l’alumnat que hi estudia; i l’entorn familiar i l’extern on l’alumne faci vida.

Raons de la meva tria, interès i perspectiva

L’alumnat que acull aquest centre cada vegada és més divers i complex i, no s’ha d’oblidar que la tasca del psicopedagog consisteix en donar atenció a aquesta diversitat. Tal i com ja es va fer esment al Practicum I, aquesta funció no es detallava en cap dels documents que vertebraven l’equip del SAPP (Servei d’Atenció Psicopedagogica) del centre per l’etapa d’Educació Secundària.

Aquest ha estat un dels motius pel que s’ha cregut que es podria dur a terme aquesta intervenció. Doncs per molt que es vulgui fer, per falta de personal i temps és impossible dur-la a terme pel professional.

Considero que aquesta intervenció és necessària doncs els nois i noies amb dificultats de relació amb els altres normalment solen estar etiquetats com a conflictius pel professorat. Però ens huriem de replantejar una pregunta per poder trobar el centre del problema: per què són conflictius? El problema de molts d’aquests alumnes és que no tenen les habilitats socials bàsiques adquirides i, per aquest motiu, trobo interessant el fet de proposar un programa/intervenció d’habilitats socials, per tal d’ajudar tant a l’alumnat amb les seves posteriors relacions com al professorat.

Quins mètodes existeixen per a treballar les HHSS?

Existeixen diferents mètodes per treballar les habilitats socials. No obstant, nosaltres ens guiarem sobre tot pel de Goldestein (mètode estructurat) i el de Michelson (motivació i diversitat de conductes).

Segons Goldstein (Segura, 2003), l’aprenentatge de les habilitats socials s’estructura en quatre moments fonamentals:

1. Modelatge: Bàsicament es tracta de seguir un model. Es defensa que les persones aprenem a fer les coses a partir del que veiem que fan els altres.

2. Interpretació: Fa esment del fet d’assajar l’habilitat social de la manera més realista possible. Cal que l’alumnat se senti motivat i entusiasmant perquè s’ho passi bé fent-ho alhora que aprèn.

3. Crítica: Es fa a cada estudiant una crítica constructiva. Primer es pregunta l’opinió a tot el grup i després al protagonista perquè s’autocritiqui, tant en els aspectes més positius com en els més negatius. L’educador també ha de donar la seva opinió, el més objectivament possible.

4. Generalització o transferència: S’ha de deixar clar a l’alumnat que les situacions i jocs que es proposaran per realitzar serviran no només per a dur a terme la intervenció sinó que hauran de ser capaços de veure la relació amb d’altres situacions amb les que es poden trobar. Han de ser capaços de generalitzar al carrer o a casa el que han après i representat al centre. També, l’alumnat ha d’aprendre a reforçar-se interiorment, i ha de plantejar-se l’habilitat social, tot exercitant el pensament causal, alternatiu, el de perspectiva i el conseqüencial.

El mètode que proposa Michelson (Segura, 2003) és molt semblant al de Goldestein, tot i que existeixen diferències importants entre els dos autors:

1. Abans de fer el modelatge cal fer una breu discussió amb l’alumnat, així els

motivem a interessar-se per les habilitats socials que volem treballar.

2. Proposa que es facin tres tipus de modelatge: inhibit, agressiu i assertiu. Així queden clares les tres possibilitats de resposta amb les que podem reaccionar davant diferents situacions. Al final però, ha de deixar-se clar que la conducta assertiva és la correcta.

La socialització i les HHSS com a supòsits teòrics del projecte

La socialització és el procés a través del qual el nadó es converteix en una persona amb consciència de si mateixa i amb intel·ligència, capaç de manejar les formes culturals en les quals va néixer. Encara que els nens neixen amb una predisposició innata cap a la socialització, trigaran molts anys a ser considerats com a membres plens del grup social en el que conviuen. És precisament en això en el que consisteix el procés de socialització. També s'ha de tenir present que, l'educació és una part integrant de la socialització; l'escolarització que es du a terme representa, per tant, la resposta social institucionalitzada a l'imperatiu universal de transmissió de la cultura. Els treballs de Freud i Piaget han ressaltat la importància del procés de socialització, mitjançant el qual les normes socials són interioritzades, assimilades i incorporades per la personalitat psíquica, fins a convertir-se en part integrant de la mateixa. És durant la infància quan la socialització actua amb més intensitat.

La vida en una societat necessita que hi hagi una certa harmonia entre individus que la comparteixen. És per aquest motiu que hi ha d'haver un mínim comú compartit per tots ells: uns valors, uns models de comportament, etc. D'aquesta manera, les normes ordenen les relacions socials. El nen, en la seva socialització, a la vegada que comença a complir la materialitat d'aquestes, entra poc a poc en el seu significat i el seu valor. Trobem doncs que aquesta ordenació té diversos graus d'especificitat: hi ha una macroordenació que és la que afecta al grup social globalment. No obstant, a mesura que es descendeix als subgrups socials (nivell econòmic i educació) poden adquirir matisos.

Es distingeixen dues fases fonamentals en la que es dividiria aquest procés de socialització (Berger o Luckmann, 1968): la socialització primària (s'entén al llarg de tota la infància) i la secundària (esdevé a partir de l'adolescència). No obstant, no són les úniques doncs hi ha moltes significacions i valors que no són objecte d'inculcació directa sinó que el nen adquireix a partir de les maneres de comportar-se a que està exposat habitualment ("grau zero" de la socialització) de diferents agents de socialització: pares, escola, grup d'iguals, mitjans de comunicació, internet, etc., el que Bronfenbrenner denomina mesosistema.

La convivència, com ens sentim amb els altres, pot resultar reconfortant o convertir-se en un malson. Viure amb els altres és un art que es pot aprendre no només per caure bé, sinó perquè la integració social és un factor clau del benestar emocional.

Les habilitats socials són una sèrie de conductes i gestos que expressen sentiments, actituds, desigs i drets de l’individu, sempre d’una manera adequada i de manera que resolguin satisfactòriament els problemes amb els altres. Val a dir que si dominem aquestes habilitats podrem aconseguir satisfaccions en l’àmbit de la família, de les amistats, en les relacions amoroses, a l’hora d’aconseguir una feina, de relacionar-nos amb els nostres caps i companys de feina i de convèncer de les nostres actituds o dels nostres plantejaments. Les habilitats socials impliquen un control de les pròpies emocions i requereixen una maduresa emocional segons l’edat de cadascú. Per tant, és evident que el seu aprenentatge es produirà per observació de models i per la tècnica d’assaig i error.

Tornem a començar!

Després de les vacances tornem a encetar un nou curs, un nou semestre... i amb ell tornem a recuperar les pràctiques de psicopedagogia al centre on es van realitzar les anteriors.

Aquestes pràctiques tot i semblar ser les mateixes, no ho seran. Aquest semestre el Practicum II vindrà carregat de nous objectius, noves metes i nous aprenentatges.

Us deixo un petit tast del que serà el meu pla de treball (que ha sofert modificacions del semestre passat a aquest):

Tot i que sembla que l’àmbit professional del psicopedagog està estretament relacionat amb l’escolar, no hem d’obviar que seria possible, i necessari, intervenir eficaçment des de la psicopedagogia en d’altres àmbits. Tant és així que en l’actualitat es considera que l’espai professional de la psicopedagogia es pot ampliar a d’altres contextos en que hi trobem persones que interaccionen per assolir objectius educatius i de creixement.

No obstant, aquesta intervenció es durà a terme en l’àmbit de l’educació bàsica de 0 a 18 anys en un centre educatiu escolar concertat de Mataró. Concretament en l’Educació Secundària s’ha trobat que hi ha cert alumnat que té dificultats a l’hora de posar en pràctica les seves habilitats socials. Es per aquest motiu que s’ha cregut necessari el fet d’introduir un espai de temps dintre de l’horari escolar per poder treballar-les i ajudar-los a millorar-les.

Per tal de poder incidir sobre aquesta realitat, estudiant-la, coneixent-la, valorant-la i aplicar millores per tal d’intentar modificar-la positivament, es limitarà el camp d’intervenció d’acord amb l’objectiu que es persegueix: modificar aquesta realitat escolar, ajudant a l’alumnat a millorar les seves habilitats socials, la seva capacitat de comunicació (a través d’un qüestionari inicial i observacions a l’aula ordinària, el treball de la comunicació, l’empatia.... amb dinàmiques de grup i “rol play”, etc.).

Per tal de poder dur a terme aquesta intervenció es disposa de 75 hores, de les quals 20 hores es destinaran a la intervenció concreta i presencial amb l’alumnat amb el qual es durà a terme i la resta a l’elaboració, programació, observació, generació de material educatiu, a més d’altres funcions psicoeducatives al centre de pràctiques.