La relaxació: què és? per a què serveix? com funciona?

És necessari conèixer aquest terme a la perfecció, doncs en la següent sessió es treballarà amb l'alumnat.

Què és? Estar relaxat és l'oposat a estar tens. Mentre estem tensos utilitzem moltes energies per mantenir el nostre cos y la nostra ment en un estat de rigidesa i alerta que no sempre és l'adequat. Quan estem tensos i en alerta durant molt de temps, les energies tendeixen a esgotar-se i el nostre rendiment es redueix sensiblement, el que a la vegada pot conduir-nos al cicle viciós de l'estrés, on al començar a perdre temporalment les capacitats per falta d'energia la tensió augmenta, reduint així les energies i les capacitats...

Per a què serveix? Justament per acabar amb aquest cercle viciós. Amb la relaxació recuperem el control de les energies desperdiciades i podem disposar d'elles per al que volguem. 

Com funciona? Existeixen moltes tècniques però el secret és el de treballar, abans de la realització d'exercicis, la respiració.

Per tant, sabent el perfil d'alumant amb el que es treballa, serà necessari i no s'haurà d'oblidar el treball de la relaxació.

Cinquena sessió: La negociació de conflictes

Tal i com sempre iniciem la sessió, vam fer memòria dels continguts treballats en les sessions anteriors per a poder enllaçar-los amb els nous.

Una vegada finalitzat aquet procés es va iniciar l'explicació amb exemples que va donar l'alumnat sobre conflictes que ells havien viscut: al centre o fora d'ell. Algunes de les situacions que algú proposava va ser qüestionada per companys doncs no ho veien com a conflictes. Evidentment, hi havia conflictes ben negociats, d'altres mal negociats i uns altres que no arribaven a ser del tot conflictes o no es va arribar a produir la negociació

Vam iniciar l'explicació amb una pluja d'idees sobre què creien que és la negociació i ens vam quedar amb aquestes idees claus:

- La negociació és un procés amb unes regles.

- La negociació només existeix si volem arribar a un acord.

- Durant la negociació gran part del problema o conflicte queda amagat.

- Les necessitats són més valuoses que els desigs.

- En la negociació no hi ha ni vencedors ni vençuts.

Entendriem llavors per negociació el procés en el qual dues o més parts, amb un cert grau de poder, amb interessos comuns i en conflicte, es reuneixen per proposar i discutir propostes explícites amb l'objectiu d'arribar a un acord.

Una vegada arribats a aquest punt vam analitzar els exemples donats per l'alumnat amb anterioritat i vam poder descartar les males negociacions o les "no negociacions" que es van produir en les situacions donades.

Aquesta sessió els va costar bastant d'assimilar... però què no es pot arribar a acoseguir amb constància i pràctica? 

Quarta sessió: Els tres tipus de resposta

En aquesta sessió vam treballar els tres tipus de resposta. Per introduir aquest nou contingut vam recordar les diferents dinàmiques realitzades i les respostes que van protagonitzar cadascun d'ells. Veient les diferències i coincidències entre les reaccions d'un i d'altres vam arribar a la conclusió que existien tres tipus de resposta.

Seguidament es van introduir amb ajuda d'unes imatges i vam debatre quina imatge representava una resposta agressiva, passiva o assertiva i per què.

A continuació es van presentar situacions similars a aquestes on, l'alumnat havia d'escollir la resposta més assertiva i analitzar i descriure els avantatges i inconvenients de respondre d'una forma agressiva o passiva:

Situació  1

Et trobes en una estació esperant l'autobús que ve amb retràs. Quan arriba, algú et fa una empenta per pujar abans que tu. Li respons:

Conducta 1: «Entenc que l'autobús vingui amb retràs, però podem pujar tots sense necessitat d'empentes».

Conducta 2: «Passa, que arriba amb retràs i arribarem tard».

Conducta 3: «Eh, eh, eh tu tranquil que jo estava abans a la cua. Si tens tanta presa haver sortit abans de casa!».

Situació 2

Una persona va a comprar pa i li donen menys canvi del que li haurien de tornar. Quan s'assabenta li diu a qui li ha donat el canvi:  

Conducta 1: «El canvi no és correcte, he pagat amb un bitllet de 10 euros i el canvi que m'ha donat és de 5 euros. No es preocupi, tots ens podem equivocar».

Conducta 2: «Perdoni, em sembla que m'ha donat el canvi de menys, tot i que no estic segur de si he pagat amb un bitllet de 10 o de 5 euros»

Conducta 3: «Escolta, que t'has equivocat! He pagat amb un bitllet de 10 euros y m'has donat el canvi de 5».

Hi havia planejada una segona part però va donar tant de joc aquesta primera part que a la propera sessió sobre la negoció de conflictes la introduiré!

Tercera sessió: La comunicació verbal i no verbal

Tot i que ja fa dies que es va dur a terme aquesta intervenció, crec oportú el fet de compartir-la amb vosaltres.

He de dir que aquesta sessió estava pensada en un principi per haver-la fet en la segona sessió, però com tots sabeu, les demandes i necessitats dels nostres grups no sempre segueixen la corrent que nosaltres proposem seguir, així que em vaig veure obligada a modificar i tornar a replantejar el contingut i ordre de les sessions.

En aquesta tercera sessió vam treballar la diferència entre la comunicació verbal i la no verbal i les discrepàncies que poden existir entre elles, ja que és un aspecte necessari a treballar amb ells. He de comentar que em va sorprendre molt el fet de que "la teoria" se la saben a la perfecció, però que alhora de posar-ho en pràctica durant el dia a dia tenen dificultats bastant notables (uns més que d'altres). 

Aquesta sessió es va començar (com totes) amb un repàs de les sessions anteriors i relacionant el nou contingut amb l'anterior i posant d'exemples les dinàmiques i comentaris seus de sessions anteriors.

Per tal de dur a terme aquesta intervenció vaig necessitar ajuda del meu tutor de pràctiques qui (com és evident coneix millor l'alumnat) va interpretar situacions que es reprodueixen a les aules habitualment i, el més important, protagonitzades per aquest alumnat. L'activitat consistia en que l'alumnat esdevindria (en aquest cas) de mestre i el mestre (el meu tutor de pràctiques) d'alumne. El meu paper era el de moderadora de la situació i d'ajuda a l'alumne en la direcció de les seves actuacions per tal que la dinàmica fos més rica en continguts per treballar posteriorment.

Una vegada realitzades totes les intervencions vam parlar entre tots de com s'havien sentit en aquella situació, sobre què en pensaven i quines havien estat les reaccions d'uns i d'altres, etc. Van sortir detalls molt interessant durant aquest diàleg!

Després va sorgir en els últims 5 minuts de la sessió l'oportunitat de representar sense l'ajuda de la comunicació verbal, estats d'ànim. Els altres ho haviem d'esbrinar. Val a dir que la majoria d'ells va saber representar molt bé l'estat que volien descriure (a alguns els hi va costar molt més).

Va ser una sessió molt divertida i profitosa! :)

Més cosetes per compartir...

Avui també m'agradaria compartir altres enllaços que he trobat de vídeos que trobo molt interessants per a ensenyar al nostre alumnat que ha de conviure amb companys amb Asperger. D'aquesta manera podran tenir una visió una mica més entenedora i comprensiva sobre aquesta síndrome.

El primer enllaç és d'un vídeo de dibuixos animats on dos companys expliquen què li passa i com entenen les actuacions de l'Hugo, el seu amic amb Síndrome d'Asperger.

"Hugo, un amigo con Asperger":

https://www.youtube.com/watch?v=jaaowxLJgFw

Aquest segon és un reportatge on es recopila informació verídica sobre alumnes que pateixen aquesta síndrome. Expliquen com se senten i com la viuen ells.

"Què és la Síndrome d'Asperger (TV de Catalunya)":

http://www.tv3.cat/videos/5091171/Que-es-la-sindrome-dAsperger

Espero que us semblin interessants!

Racó d'intercanvi: pel·lícules, llibres, etc

Avui m'he decidit a obrir aquesta entrada sota el nom "Racó d'intercanvi" on m'agradaria comentar pel·lícules, llibres, il·lustracions... que m'han ajudat a entendre una mica més el món del TGD i, sobretot, la Síndrome d'Asperger.

Pot ser, que a molts de nosaltres la teoria ens serveixi de molt però que alhora ens serveixi de poc per fer-nos una idea del dia a dia dels individus que conviuen amb aquesta Síndrome (i que no només ho fan els qui la pateixen en primera persona sinó els seus familiars, amics, etc).

És necessari que com a psicopedagogs empatitzem amb totes les parts afectades i no caiguem en la tentació de "criticar" o donar lliçons doncs nosaltres hem d'esdevenir "mediadors" comprensius i objectius. 

A continuació us presento una pel·lícula i un llibre que fan reflexionar molt, doncs no es parla exactament sobre "què els hi passa als protagonistes" sinó de com veuen ells el món i com reacciones els seus familiars, amics, coneguts i desconeguts i, en algun cas i en petites pinzellades, els professionals de l'eduació que hi treballen amb ells.

Tan fuerte, tan cerca (2011)

<<Tan fuerte, tan cerca es una película dramática de 2011 basada en la novela homónima escrita por Jonathan Safran Foer en 2005. Rodada íntegramente en la ciudad de Nueva York. Producida por Scott Rudin y dirigida por Stephen Daldry fue estrenada el 25 de diciembre de 2011 en Norteamérica de la mano de Warner Bros.. Protagonizada por Thomas Horn, Tom Hanks y Sandra Bullock con Max von Sydow, Viola Davis, Jeffrey Wright, John Goodman y Zoe Caldwell interpretando personajes secundarios. Su argumento se centra en Oskar Schell, un niño de nueve años que pierde a su padre en los ataques terroristas del 11 de septiembre de 2001 y que encuentra una llave que cree perteneciente a su padre, emprendiendo una búsqueda en la tratará de encontrar qué cerradura abre.

El rodaje comenzó en marzo de 2010 y se extendió durante varios meses. La película recibió comentarios mixtos por parte de la crítica, que opinó que la cinta era demasiado sentimental y pretenciosa. Fue candidata a dos Premios Óscar, incluyendo mejor película, siendo dicha nominación objeto de polémica.>>

El curiós incident del gos a mitjanit

<<El curiós incident del gos a mitjanit és una novel·la de l'escriptor britànic Mark Haddon apareguda el 2003 i traduïda al català el 2004 per Rosa Borràs i editada per La Magrana.

La novel·la explica com el protagonista, un noi autista anomenat Christopher Boone, de 15 anys, troba el gos de la veïna mort i decideix investigar-ne les causes. Haurà de superar la seva animadversió a parlar amb els adults i desconeguts per aconseguir els seus objectius i a poc a poc veurà com el món dels adults dista molt del que hauria de ser ideal.

Com que el protagonista té un gran interès per les matemàtiques el llibre conté moltes reflexions sobre aquest tema; els capítols, per exemple, estan ordenats amb números primers. Aquest interès també li permet ser molt més científic i seguir les cerques de Sherlock Holmes, que mantenia una obsessió per l'anàlisi objectiva dels fets.>>

Espero que us agradin! 

Els dijous a l'escola...

Com cada dijous les sessions dedicades a aquesta intervenció es duen a terme de forma individual i serveixen per reflexionar i comentar els continguts treballats durant les sessions del dilluns de la mateixa setmana i posats en pràctica durant el dia a dia.

Realment van molt bé aquestes sessions no només pel reforç sobre els continguts que es fa sinó alhora de conèixer de forma més personal l'alumnat i adaptar les següents sessions a les necessitats de cada un d'ells per tal que li vegin més sentit i es motivin més.

Haig de dir que no està éssent gens fàcil doncs gran part del grup afirma que no li serviran de res aquestes sessions sobre HHSS doncs o "no les necessiten" o creuen que "ja les tenen". Per tant, per tal de donar-los a veure que són importants i essencials per establir relacions socials estic realitzant dinàmiques i cercant exemples (amb l'ajuda del meu tutor de pràctiques) de les seves vides personals en que amb HHSS podrien haber resolt un conflicte que no es va resoldre. Es representen a l'aula i ells mateixos s'identifiquen i hi reflexionen.

A veure com anem evolucionant... Ja us aniré explicant!!

Segona sessió: Què són les habilitats socials?

Per tal d'introduir les habilitats socials d'una manera satisfactòria i no tant teòrica doncs la sessió es va donar a última hora del matí (de 13h a 14h) vaig introduir una dinàmica de grup. Els vaig dir que es posessin en fila i que s'imaginessin que estaven en una cua molt llarga per comprar entrades de cine. Vaig colar-me per tal de veure les seves reaccions. 

Una vegada finalitzada la dinàmica vaig demanar que em diguessin habilitats que tenen. Una vegada apuntades a la pissarra vam deduir entre tots què vol dir la paraula "habilitat". Després vam fer el mateix amb la paraula "social" i amb l'ajuda de les dues definicions i la fotocòpia que els vaig proporcionar vam deduir què volia dir "habilitats socials".

Una vegada obtinguda la deficinió vam comprovar si amb les reaccions que van tenir a la cua del cinema hi havia hagut una comunicació efectiva entre interlocutors. Si hi havia hagut el que s'anomena "habilitat social".

Van reflexinar i veure que no, doncs amb agressivitat havien obtingut agresivitat, amb passivitat no havien assolit els seus objectius i amb mala educació havien pogut fer el ridícul.

Va ser una sessió molt entretinguda!!