Conclusions finals

Amb l'elaboració d'aquest diari de pràctiques he intentat reflectir i compartir tot allò que m'ha sorprès, que no sabia i he après o que ha estat fruit de reflexions i que no vull oblidar i m'agradaria incorporar en la meva formació com a futura professional de la psicopedagogia.

Al llarg d'aquest primer contacte amb el centre de pràctiques he pogut ampliar, consolidar i modificar coneixements que no tenia, que no acabava d'entendre o que potser no havia consolidat correctament. Aquestes pràctiques m'han ajudat a reformular els meus esquemes de coneixement i a donar-li un sentit més ampli al concepte de "psicopedagogia". 

A més, no només he ampliat la teoria amb la pràctica sinó que he après directament amb l'experiència del dia a dia competències essencials i indispensables per a un bon psicopedagog. D'altra banda, també he pogut conèixer de prop el tractament d'aquest context d'intervenció psicopedagògic concret, les dificultats i controvèrsies amb les que es troba el psicopedagog i les estratègies i actuacions que du a terme per a resoldre-les de forma professional. 

Tal i com es pot observar al llarg del blog he realitzat un treball d'observació del context de pràctiques, però no només això sinó que també l'he fet d'anàlisi i reflexió sobre aquesta pràctica psicopedagògica. He de dir que he tingut la sort de treballar amb un molt bon professional que en tot moment m'ha tractat com a companya i que m'ha ajudat a fer d'aquest procés d'aprenentatge un procés significatiu i enriquidor.

Doncs bé, això és tot fins ara. Una vegada acabada la PAC 3 d'aquestes pràctiques ja s'haurà acabat aquesta assignatura. És per aquest motiu que les properes entrades que es fassin estaran relacionades amb el pla d'intervenció que es durà a terme el proper semestre, al Pràcticum II.

A reveure!

El coaching a l'educació

Sabeu què és el coaching? Es tracta d'una paraula molt comuna i molt sentida en l'actualitat. Es tracta d'un mètode que consisteix en acompanyar, instruir i entrenar a una persona o a un grup d'elles, amb l'objectiu d'aconseguir alguna meta o desenvolupar habilitats específiques.

Ara bé, podem utilitzar aquest coaching com a estratègia en l'educació?

Evidentment que si. És més, m'he adonat, sobretot en les sessions d'orientació (que ja he comentat en altres entrades), gràcies a l'orientador del centre de pràctiques. Evidentment, per a ésser un bon orientador s'han de tenir habilitats basades en el coaching per tal d'esdevenir un bon coach, un bon guia de l'alumnat. La relació entre orientador i alumnat no deixa de ser un procés de comunicació en el que un coach ajuda a un coachee a millorar el seu rendiment i a ser el que aquest vol arribar a ser.

L'eina principal del coach són les preguntes poderoses (que en educació anomearíem "preguntes generadores") que formula al coachee per a que aquest descobreixi les seves possibilitats i realitzi accions de canvi que l'apropin a les seves metes. El coah no diu què fer, no recepta fórmules ni soluciona problemes; només fa preguntes. Amb aquestes preguntes l'orientador:

     

     1. Mostra a l'alumnat el camí en el que es troba.

     2. Ajuda a descobrir les opcions possibles i a reprendre una nova direcció, si escau.

     3. Ajuda a persistir en el canvi.

D'altra banda també crec que per a arribar a fer-ho bé es necessita experiència i rodatge. No obstant, estic començant a llegir-me un llibre que recomano a tots els professionals de l'educació:

BOU PÉREZ, J.F. (2009). Coaching para docentes: el desarrolo de habilidades en el aula. Alacant: ECU.

Crec que aquest llibre ens podria ajudar molt en el nostre aprenentatge... Quan l'acabi de llegir ja us ho diré!

La desmotivació escolar

Ja he coincidit en les sessions d'orientació en les que hi he estat present amb diversos alumnes que asseguren que la ESO no els hi és necessària, que no li troben sentit i que no els motiva dur-la a terme.

En un principi ho vaig veure coherent doncs els dos o tres alumnes que ho deien no tenien previst acabar 4t d'ESO sinó que volien marxar en quan tinguéssin els 16 (eren alumnes repetidors). No obstant, l'altre dia dues noies em van fer reflexionar sobre el que realment estava passant a les aules, doncs explicaven que tenien molt clar que la ESO no importava, que no els interessava i que la trobaven "inútil", però que tenien present que l'havien d'aprovar doncs tenien molt clar que volien fer batxillerat i anar a la universitat. Afirmaven que ara no estudiaven perquè no els despertava interès però que si que ho farien a batxillerat si volien entrar a la universitat. Després d'aquestes dues noies vaig percebre més situacions similars.

La desmotivació davant el treball escolar és un problema que cada vegada és més evident i present en tots els sistemes educatius dels països desenvolupats. I més encara quan aquesta educació es va fent més univesal i obligatòria. Tot i que s'ha escrit molt sobre el tema, reflexionat i inclús investigat, encara no s'ha assolit un model universal de consens que ajudi a millorar la situació.

Trobo que és un tema molt actual i que com a psicopedagogs al centre hauríem d'incidir internament per tal d'alleugerir a l'alumnat aquests 4 anys que troben tant desmotivants. He fet un petit anàlisi al respecte i considero que hauríen de  tenir-se en compte aspectes externs i interns al centre escolar en qüestió i que, tot i que "la màgia no existeix en la psicopedagogia", intentar incidir d'alguna manera.

A continuació mostro algunes de les meves hipòtesis sobre les possibles causes d'aquesta desmotivació: 

HIPÒTESIS SOBRE LES CAUSES QUE PODEN INFLUENCIAR EN LA DESMOTIVACIÓ ESCOLAR

EXTERNES

La no delimitació d'una finalitat o objectiu clar.

Imatge distorcionada de la realitat que exhibeixen els mitjans audiovisuals.

La pèrdua de valors o el canvi d'apreciació d'aquests per part de la societat on es troben aquests alumnes.

Ambient socioeconòmic del barri.

El mercat laboral existent en l'actualitat.

ITERNES

La desmotivació del professorat.

Poca relació dels continguts treballats amb la realitat del dia a dia.

Metodologia d'E/A.

L'hort a l'escola

Tot i que aquest aspecte no estaria relacionat directament amb la meva funció de "psicopedagoga en pràctiques" al centre, m'agrada quedar-me a l'hora de l'hort els dimecres al mig dia. Aquesta sessió no forma part de l'actuació del psicopedagog pròpiament dita, no obstant, com és ell qui dóna la classe, d'una manera o altra es pot presenciar també el seu rol. 

Els objectius principals d'aquesta optativa serien:

• Conèixer els principis fonamentals de l'agricultura ecològica basats en el funcionament dels ecosistemes naturals.
• Donar a conèixer les tècniques pròpies de l'agricultura ecològica sabent triar cultius i les rotacions que millor s'adaptin al tipus de sòl i al clima.
• Apreciar la qualitat i les propietats nutritives dels productes procedents de l'hort. 
• Aprendre a valorar la biodiversitat.
• Investigar i descobrir la incidència de la nostra manera de viure en els problemes mediambientals. Reflexionar i mostrar una actitud crítica davant d'aquest fet i buscar alternatives.
• Desenvolupar el sentit de la responsabilitat i el compromís amb la gestió de l'hort.
• Adquirir l'autonomia necessària per crear i mantenir un hort a casa.
• Recuperar i conservar el coneixement de la cultura de pagès.

No obstant, paral·lelament a aquests objectius, aquestes sessions (al no ser en gran grup ni dins l'aula) donen joc a la interacció entre professor i alumnat de forma més íntima. M'explico... a l'hort, mentre es treballen els continguts essencials es parla sobre inquietuds que pugui tenir l'alumnat, pors, problemes que tenen, etc. Trobo que aquestes sessions ajuden molt a enfortir el víncle entre mestre/psicopedagog i alumne/a doncs les possibles consultes que potser són més fredes de tractar al despatx es tracten de manera més informal i propicien un clima de tu a tu molt positiu.

Per tant, considero que l'hort és una eina pedagògica destinada a l'alumnat (des d'Ed. Infantil a Batxillerat) que permet el treball de conceptes, hàbits, actituds i procediments, així com valors (que sembla que en l'actualitat s'estan perdent).

Els deures de l'escola

Un tema molt debatut al centre de pràctiques durant les reunions del SAPP gira al voltant de la qüestió de si és útil i necessari el fet d'enviar deures per casa a l'alumnat. 

La manca d'interès i la falta de motivació que provoca en gairebé la major part de l'alumnat ha fet arribar a qüestionar si aquesta metodologia de treball beneficia o perjudica als infants i adolescents, sobretot a aquells que conviuen amb TGD (un alt percentatge d'alumnat a l'escola). La veritat, si sóc sincera, no sabria de quin bàndol posicionar-me (com la gran majoria de professionals del centre) doncs no trobo tant fàcil l'elecció. 

Per una banda els deures són beneficosos:

• Doncs busquen enfortir els ponts entre els alumnes, les seves famílies i l'escola.
• Aquestes tasques fonamentalment serveixen per treballar l'autonomia de l'alumnat, tot i que també serveixen per repassar contingut treballat a l'aula.

Per una altra banda no hem d'oblidar que:

• Poden arribar a ser reproductors de desigualtats socials doncs no totes les famílies estan capacitades i tenen les mateixes condicions per a ajudar els seus fills (no tenen recursos per ajudar els seus fills ni per pagar classes particulars, etc...
• Els deures de l'escola no són per als pares. El paper que han de fer aquests és el de crear l'atmòsfera adequada per a que els seus fills puguin elaborar-los.
• L'alumnat ja duu a terme 6 hores diàries de lliçons escolars, els deures poden suposar un increment (per als nois i noies amb dificutats d'aprenentatge més encara) de dues hores més com a mínim de feina extra.

Per tant, què s'hauria de fer? 

La resposta evidentment no la tinc!! Però com que no tot és blanc ni tot és negre, crec que primerament s'hauria de plantejar amb quines finalitats s'encarreguen aquestes tasques i quins són els propòsits que es pretenen assolir (reforçar, aprofundir, donar oportunitats per a l'aprenentatge autònom, afavorir l'adquisició de bons hàbits de treball i estudi personal, etc.) i si són coherents amb aquests. No creieu?