El DSM-IV i el DSM-V

Al despatx del meu psicopedagog de referència es pot trobar, entre d'altres, el DSM-IV. Un llibre de color verd turquesa molt utilitzat al centre a l'hora de redactar informes psicològics, de preparar una reunió amb el CSMIJ per tal de fer servir la terminologia adient, etc. El coneixeu? Jo n'havia sentit a parlar en algunes assignatures però no tenia ni idea de que fos tant imprescindible... A la pràctica, es veu que si!

El Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (traduït de l'anglès Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM) de l'American Psychiatric Association, o APA, conté una classificació dels trastorns mentals i proporciona descripcions clares de les característiques diagnòstiques amb la finalitat de que els clínics i investigadors de les ciències de la salut puguin diagnosticar, estudiar i intercanviar informació i tractar els diversos trastorns mentals.

Val a dir que la edició vigent és la cinquena (DSM-V) publicada el 18 de maig de 2013 als Estats Units, però la versió traduïda no arribarà a Espanya fins l'octubre de 2014.

Aquesta nova edició ha estat bastant criticada i m'agradaria compartir amb vosaltres un article que he llegit a "El confidencial" molt interessant. Aquí us deixo el link:

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013/05/14/el-dsm5-la-nueva-biblia-de-los-psiquiatras-atacada-por-los-psicologos-120829/

Dintre de la meva ignorància, doncs tot i saber veig que no en sé res doncs encara he d'aprendre molt (i no només en la carrera i cursos relacionats sinó amb la pràctica i l'experiència), considero que, com en tot, hi ha avantatges i inconvenients.

Trobo que el DSM és molt útil per tal de poder classificar els trastorns mentals, doncs les classificacions són compartides pels diferents països i facilita doncs la seva intervenció. No obstant, d'altra banda, aquesta classificació pot arribar a caure en un fort reduccionisme, on tot arribi a ser molt classificat i s'acabin classificant les persones en lloc dels trastorns. No sé si m'explico... Tots els individus som diferents, diversos dintre de les nostres similituds comunes, per tant, acabaria existint una classificació única per cadascun de nosaltres. Aquest afany de classificació, que trobo que cada vegada és més freqüent, no arribarà a donar-nos l'objectiu que crec que es pretén assolir: elaboració de moltes classificacions, tractament i pautes d'actuació (sobretot per a famílies i docents).

Ens hem de fer a la idea de que això és impensable doncs som persones i no màquines i tots som únics, tal i com he comentat abans.

L'EAP al centre

En una altra de les meves primeres sessions vaig tenir el plaer de poder veure més a fons aspectes del centre que aleshores desconeixia, com que l'EAP (que jo creia que només actuava a les escoles públiques) ve al centre cada 3 setmanes: es reuneix amb els professionals del SAPP, efectua entrevistes amb tutors i professorat del centre, amb famílies, passar proves a l'alumnat amb dificultats o amb possibles N.E.E., etc. Aquesta professional atén diversos centres educatius, generalment es desplaça als centres amb els que té un Pla d'actuació amb una periodicitat aproximada setmanal.

Els EAP, com equips integrats en el servei educatiu de zona (SEZ) actuen territorialment i sectorialment atenent tots els centres educatius d'un àmbit territorial comarcal, municipal o districte, generalment. Tot i que estan integrats en el sistema educatiu públic i depenen dels serveis territorial del seu territori també acuen en centres concertats de la zona pertinent.

Es pot dir que, actualment hi ha 79 EAP's que cobreixen l'atenció a Catalunya (dades extretes de http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/sez/eap). 

A continuació es mostra una taula-resum aclaratòria sobre els EAP's:

Equips d'assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP)
Descripció	Els EAP són equips d’assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies. Els EAP formen part dels serveis educatius de zona (SEZ) conjuntament amb els centres de recursos pedagògics (CRP) i els equips d'assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social (ELIC).
Destinataris	Centres educatius, equips directius, professorat i altres professionals implicats en l'atenció a l'alumnat amb dificultats o N.E.E., l'alumnat i famílies.
Funcions més comunes	- Identificació i avaluació de les N.E.E de l'alumnat i realització de la proposta d'escolarització, col·laborant amb els serveis educatius que escaigui. - Assessorament del professorat i les famílies en col·laboració amb els docents especialitzats i els serveis educatius pertinents. - Assessorament dels equips docents, l'alumnat i les famílies sobre aspectes d'orientació personal, educativa i professional. - Donar suport als centres educatius en la millora de l'atenció a la diversitat i la inclusió. - Col·laboració conjunta amb els altres equips del SEZ i els específics per tal de promoure activitats d'intercanvi i de formació del professorat. - Col·laboració amb els S.S. i sanitaris de l'àmbit territorial d'actuació, per tal d'oferir una atenció coordinada a l'alumnat i les famílies que ho necessitin.
Com s'hi pot accedir?	L'accés s'inicia a partir de demandes dels centres educatius, a partir del procés d'escolarització de l'alumnat amb N.E.E. o en la coordinació amb SEZ. En un principi no es tractaria d'un servei d'atenció directa a les demandes de les famílies, però s'atenen les seves consultes per a proporcionar-los orientacions o informar-los sobre serveis o recursos de la zona que poden necessitar.
Quins són els professionals?	- Docents d'ensenyament secundari amb l'especialitat de psicologia i pedagogia. - Treballadors/es socials - Actualment també hi ha assignats fisioterapeutes.

El debat de la PAC 1

Sé que ja ha passat un temps des que vam elaborar la PAC 1 i vam realitzar el debat referent als nostres dilemes i reflexions sobre l'àmbit psicopedagògic. No obstant, no seria lògic no incloure una citació d'aquest al meu blog doncs va esdevenir molt interessant, amè i enriquidor.

M'agradaria fer esment que tot i que els diferents dilemes presentats per les diferents companyes de l'aula del Practicum I van estar inclosos en diferents capetes al debat, les nostres aportacions van acabar arribant a un punt on es troben totes. És a dir, hem acabat parlant del mateix tema en diferents carpetes. Aquest és un indicador de que no anem massa perdudes i que entre totes ens hi hem trobat! No creieu?

Bé, concretant en el meu punt del debat "La figura del psicopedagog no és la de jutge sinó la de mediador" (tot i que ampliant-lo una mica més podriem arribar a establir les conclusions del debat de totes les carpetes) podria extreure de les aportacions de les meves companyes les següents conclusions:

· Delimitar el camp d'acció del psicopedagog és molt difícil. Això implica que la feina del psicopedagog sigui complexa de plantejar, de portar-la a terme i que pugui arribar a esdevenir subjectiva.

· Trobar els límits/limitacions de la figura del psicopedagog és un tema complicat. I tot i estar delimitades les seves tasques, funcions i actuacions la línia que separa el que ha de fer del què no, fins a quin punt pot arribar i quin no, la seva implicació personal, les seves funcions, etc. és poc clara i difusa.

· No obstant, s'han de buscar aquests limits en la seva actuació i focalitzar la seva intervenció en tots aqueslls aspectes i agents que afectin d'una manera o d'una altra al procés d'ensenyament-aprenentatge.

· Per tal de poder ajudar a garantir l'èxit educatiu cal fer un treball col·laboratiu per part de tots els professionals del centre (interns i externs).

· La intervenció psicopedagògica ha d'entendre's com a una intervenció sistèmica, és a dir, que té en compte les característiques pròpies de l'alumnat, les de l'entorn escolar i familiar, etc. (doncs aquestes incideixen en el nostre alumnat) per tal de donar una resposta eficaç al problema davant el que ens trobem. Com comenta Cèsar Coll, "potser el psicopedagog no sigui un expert en tots els nínxols d'aprenentatge, i només en treballi en un d'ells, però ha de prestar atenció a tots els altres i ser conscient que aquest context és un més d'una xarxa global."

· El psicopedagog haurà de ser hàbil i trobar les mancances i necessitats per tal de cobrir-les, mediar en tot moment i apropar els diferents contextos per tal de crear moments de participació i col·laboració.

El TGD a l'escola

Durant l'estada al centre he pogut observar un alt percentatge d'alumnat (des d'Educació Infantil fins a Batxillerat) amb TGD i, concretament (sobretot a Secundària) d'alumnat diagnosticat de Síndrome d'Asperger (d'ara en endavant SA).

El SA està reconegut per la Organització Mundial de la Salud com un Trastorn General del Desenvolupament (TGD) de caràcter crònic i sever, que implica l'alteració qualitativa del desenvolupament social i comunicatiu i interessos restringits i estereotipats producte de la rigidesa mental i comportamental. 

El SA està enquadrat dintre dels Trastorns de l'Espectre Autista (TEA) i les característiques que descriuen un quadre de SA s'organitzen fonamentalment en tres àrees que són comuns als TEA:

3 grans àrees comuns als TEA

Dificultats en l'àrea de comunicació i llenguatge

- Les dificultats en el llenguatge que observem en les persones amb SA fan referència als aspectes pragmàtics del mateix, és a dir, la regulació del mateix.         - Solen presentar un llenguatge massa correcte o pedant amb un vocabulari molt ric.         - Presenten problemes amb el llenguatge metafòric: els dobles sentits, la ironia, les frases fetes, refranys, etc. en general, escapen de la seva comprensió.         - Presenten alteracions en l'entonació.         - Tenen dificultats en les habilitats conversacionals en general (en quant a la comunicació).

Dificultats en les relacions socials i la reciprocitat

- Tenen dificultat en seguir les normes socials, no les acaben d'acceptar.       - Tenen importants dificultats en la capacitat d'imaginar els pensaments, sentiments i opinions d'altres persones.         - Tenen un pensament molt literal i rígid.         - Els manquen habilitats socials.       -Les dificultats de comprensió social fa que visquin contínues situacions de malentesos que sovint ni tan sols entenen.

Inflexibilitat mental i comportamental

- Tenen dificultats per a generar alternatives diferents de manera espontània.         - Solen tenir un tema d'interès inusual en el seu contingut o intensitat, poden arribar a convertir-se vertaders experts en el tema en qüestió.        - Solen presentar alterada l'àrea de coordinació motriu grossa i/o fina.

Aquesta seria una definició més o menys ajustada que es pot trobar en qualsevol article o manual sobre SA. No obstant, he de dir que tots amb els que he tractat a l'escola no presenten totes les característiques ni molt menys són iguals i estan tallats per un mateix patró.

Tot i ser necessària aquesta informació no resoldrem el tema de l'atenció a l'alumnat amb TGD a l'aula doncs ens mancarà informació sobre... com és a la pràctica un nen o adolescent amb SA? Quines necessitats tindrà i què requerirà de nosaltres?

És evident que per a un docent és angoixant saber què li passa al seu alumnat però no saber tractar-lo i per tant, un bon psicopedagog ha de tenir una gran quantitat de recursos per a poder donar resposta als docents del centre que necessiten i demanen ajuda. Per aquest motiu serà imprescindible elaborar una guia de caràcter pràctic i manejable.

No sé si us trobeu també amb un cas semblant al vostre centre i/o a les vostres aules. Però com el saber no ocupa lloc comparteixo amb vosaltres guies i informació sobre els TEA i SA concretament que m'han semblat molt útils i interessants.

Aquests pdf. els podreu descarregar de la pàgina de la Generalitat de Catalunya (www.gencat.cat)

I per acabar... recordar-vos que:

Orientació professional

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres la primera sessió de pràctiques que vaig tenir al centre. Com ja us he comentat a la introducció vaig començar al mes de febrer i vaig poder assistir a les sessions d'orientació professional que el meu psicopedagog de referència duia a terme al centre. He de comentar que ja duia des d'inicis de curs ajudant a l'alumnat i tutors de 4t d'ESO en la presa de decisions sobre el seu futur acadèmic, i jo vaig entrar al centre a les acaballes d'aquesta orientació.

Per tal de contextualitzar-vos una mica us mostro un quadre-resum on es detallen aspectes importants d'aquesta sessió:

Sessió	Orientació professional
Objectius	- Donar informació suficient sobre les possibilitats i vies per a accedir a cicles formatius, batxillerat, universitat... - Orientar l'alumnat de cara al seu futur professional i/o acadèmic tot donant-li eines i recursos per a que pugui decidir. - Ajudar l'alumnat a ser conscient de les seves limitacions, actituds, aptituds, habilitats, etc.
Descripció del context	Alumnat ja té assignada una hora per la visita amb el psicopedagog del centre, de forma individual, al seu despatx per a ajudar-lo de forma més individualitzada i personalitzada.
Descripció del treball	El psicopedagog anteriorment els hi havia donat uns "deures" a fer per tal de poder fer transcórrer la sessió d'orientació més fluidament i eficaçment (material per autoavaluar les seves habilitats, les carreres existents, els cicles formatius existents, etc.). El psicopedagog revisa i fa preguntes"trampa" per tal d'ajudar l'alumne en la seva millor elecció. Per exemple, un alumne deia que volia ser veterinari i el psicopedagog el va fer veure que realment no és el que l'interessa: P: Per què vols ser veterinari? A: Perquè m'agraden molt els animals. P: I t'agradaria sacrificar-los? A: (estranyat) És clar que no! P: Saps que com a veterinari t'hi trobaries amb aquesta situació i ho hauries de fer encara que no t'agradés no? A: Mmmm, és cert... Ho hauria de fer (decepcionat) P: És evident que et poden agradar els animals però això no vol dir que aquest fet sigui incompatible amb l'elecció acadèmica. Podries ser advocat i conviure amb molt animals a casa, no? (...) Una vegada encaminat l'alumne a les seves preferències  (i no a la seva futura professió) li mostra les assignatures que haurà de fer si decideix cursar el batxillerat i, en aquest cas el batxillerat que més s'acosti a les seves preferències.
Avaluació	Trobo que aquestes sessions amb l'alumnat són molt profitoses. A més el referent ja coneix l'alumnat (com són, què els hi agrada, etc.), doncs o els ha fet alguna assignatura en el primer cicle de Secundària o ha estat el seu tutor.  A més, no només orienta l'alumnat, també ho fa amb els tutors. És més, aquests afirmen que sense ell no haurien sabut ajudar l'alumnat de la seva tutoria i menys orientar-los satisfactòriament.

Vaig aprendre molt amb aquesta primera sessió i, evidentment, amb les que van venir a continuació.

Figura del psicopedagog al centre de pràctiques

En l'apartat anterior s'ha descrit en termes generals el funcionament del SAPP i el perfil del psicopedagog del centre. No obstant, amb més detall es caracteritzaran les funcions que desenvolupa el psicopedagog de referència del centre de pràctiques:

Atenció psicopedagògica a Educació Secundària al centre de pràctiques
Missió
Col·laborar en la millora de la qualitat educativa del centre educatiu proporcionant assessorament a la comunitat escolar.
Què fa?	* Orientar i assessorar al professorat i a l'alumnat * Atendre a l'alumnat i a les famílies (com a figura de referència) * Coordinar el CET (Comissió d'eixos transversals) * Establir relació i derivacions a òrgans externs al centre i seguiment de l'alumnat que els requereix * Coordinar, elaborar i avaluar els PIs * Fer un seguiment de les tutories de Secundària * Reunir-se amb l'equip directiu
Sobre què?	A partir de les demandes de l'equip docent, de l'equip directiu, de les famílies i del propi alumnat.
D'acord amb què?	Amb les instruccions establertes per l'equip directiu del centre i els documents ja esmentats amb anterioritat: el document marc sobre el servei psicopedagògic, el programa del SAPP i el pla anual del SAPP.
Per tal de...	Col·laborar en la millora de la qualitat educativa del centre i del seu alumnat.
Funcions
1. Preventiva	Promou les condicions òptimes per al desenvolupament educatiu de l'alumnat.
2. Formativa	Cerca les eines teòriques i d'intervenció per a la formació de l'equip i per a l'autoformació.
3. Avaluadora	Avalua els factors i processos que intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
4. Orientadora i assessora	Acompanya i guia en les relacions educatives.
5. D'intervenció psicopedagògica	Proposa estratègies de resposta a les necessitats detectades en el procés d'avaluació.
6. De seguiment	Deriva els tractaments (psicològics, pedagògics i/o socials) a serveis externs i fa seguiment del procés.
Tasques o activitats
1. Col·laboració amb els òrgans de direcció i gestió del centre. A partir de la demanda de direcció, el cap del SAPP; aporta criteris psicopedagògics en la planificació, desenvolupament i avaluació dels processos generals del centre; participa en l'elaboració, avaluació o actualització dels documents que defineixen l'acció educativa de l'escola (particularment el Pla d'Acció tutorial, que és una de les tasques prioritàries de la col·laboració del SAPP en aquest àmbit); intervé també en la mediació de relacions educatives de conflicte; col·labora amb els òrgans de direcció o amb equips de tutors en l'elaboració o dinamització d'alguna trobada col·lectiva amb les famílies; i participa en la programació de la formació permanent del professorat segons les necessitats del centre. 2. Assessorament i col·laboració amb els tutors i professorat. Com a responsable del SAPP de Secundària dóna suport de manera individual i col·lectiva als tutors. Per tal de desenvolupar aquesta funció, que realitza seguint els criteris marcats en el Pla d'acció tutorial, forma part de l'equip de tutors i col·labora en la programació de les sessions i en l'aportació de materials. Es reuneix setmanalment amb l'equip de tutors i assessora de forma individual o col·lectiva el professorat en aspectes relatius a la seva acció docent i atén les demandes del mateix professorat, dels tutors o de la cap d'estudis. Participa de manera habitual en claustres i reunions d'etapa i de manera ocasional en juntes d'avaluació (en funció d'objectius i accions concretes, de les necessitats educatives de l'alumnat o de la demanda del propi equip). 3. Assessorament i orientació als alumnes. Com a conseqüència de la col·laboració amb un tutor/a, del consell de la Junta d'Avaluació o de la Comissió de Convivència de l'etapa, el responsable del SAPP intervé individualment o col·lectivament amb els alumnes. En aquests casos la planificació de l'actuació es coordinarà amb el tutor, generant, si escau, el registre Informe Psicopedagògic. En les demandes individuals per part del mateix alumne o la seva família, el responsable del SAPP buscarà fórmules per coordinar-se amb el tutor/a, ja que és aquest el responsable directe de l'acompanyament personal dels alumnes i de decidir les línies d'actuació. Quan l'acompanyament personal a un alumne implica el contacte amb professionals sanitaris, socials o educatius externs, el SAPP actua de manera coordinada amb el tutor/a. 4. Assessorament i orientació a les famílies. Manté entrevistes i contacta, si cal, amb la família de l'alumnat sempre i quan es coordini amb el tutor/a. 5. Relació amb organismes i institucions externes al centre. És responsabilitat del SAPP la coordinació de les relacions amb els organismes i institucions externes com l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic (EAP), el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), els Serveis Socials i Educatius Municipals, i professionals privats o altres que es puguin contactar per necessitats tutorials. 6. Avaluació de la seva pròpia intervenció.

El perfil del psicopedagog del SAPP

Tot i que cada situació és única es demana un perfil concret d'assessor psicopedagògic. Inicialment cal que sigui una persona titulada en psicologia, pedagogia o amb una titulació equivalent i que, alhora sàpiga posar en pràctica tot el seu ampli ventall de coneixements teòrics adquirits, és a dir, ésser competent professionalment i esdevenir un professional estratègic. Es caracteritza per una perspectiva capaç d'aproximar-se als aspectes relacionals i pragmàtics de la tasca psicopedagògica, per això és fonamental el vincle d'interacció que es construeix entre les diferents parts implicades, analitzant i comprenent els microsistemes que estan interconnectats entre si i que intervenen en l'aprenentatge. A més, haurà de saber moure's i desenvolupar-se ens els 5 àmbits d'intervenció del SAPP: col·laboració amb els òrgans de direcció i gestió de l'escola, assesorament i col·laboració amb els tutors i professorat, assessorament i orientació de l'alumnat, assessorament i orientació familiar i relació amb organismes i institucions externes amb al centre (EAP, CSMIJ, Serveis Socials, DEGAI, EAI, UEC, CDIAP, Centre Obert, etc.).

D'aquesta manera es pot intuir el model d'anàlisi que s'utilitza en aquest centre: el model constructivista, on tal com indica Solé: “no se centra només en l’estudi del contingut de les intervencions, sinó en la comprensió i l’anàlisi de la construcció del context relacional de la intervenció”. També se centra en la comprensió i en l'anàlisi de la construcció del context relacional de la intervenció.  Tot i que es fa evident i no es poden descartar les influències dels altres models d'orientació existents: el model clínic, el model assitencial i model consultiu ( Monereo, C. 2003).

D'aquesta manera, tal i com s'ha comentat amb anterioritat, el funcionament i les característiques presentades formarien part de l'assessorament psicopedagògic en l'educació formal. L’objectiu sempre serà la millora de la qualitat educativa del centre. 

El Servei d'Assessorament Psicopedagògic (SAPP)

Les persones que integren el Servei d'Assessorament Psicopedagògic són responsables de contribuir a la qualitat educativa de l'escola mitjançant les activitats d'assessorament de: el Projecte Educatiu del Centre, el Pla d'acció Tutorial, el Pla d'Animació Pastoral, el Pla d'Acollida, el Pla d'Atenció a la Diversitat i el Reglament del règim interior. Els membres del SAPP han de conèixer aquesta documentació, així com la resta de documents que concreten la tasca educativa del centre, han d'actuar-hi de manera coherent i han d'afavorir-ne l'aplicació conjunta amb tots els membres de la comunitat educativa. Tanmateix participen en l'elaboració i/o actualització d'aquesta documentació seguint els mecanismes que l'escola estableix d'acord amb el Reglament de règim interior.

Val a dir que els membres del SAPP es reuneixen un cop a la setmana per tal de compartir informació i criteris d'actuació en les diferents etapes/seccions, planificar i avaluar les seves actuacions i elaborar documentació educativa per a l'escola.

El context de pràctiques

Aquest Practicum es duu a terme en un centre concertat situat en un barri molt afectat per l'actual crisi econòmica i amb un alt percentatge d'immigració.

Es tracta d'un centre mixt de dues línies on s'imparteix Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. A més, també consta de la Plataforma d'Educació Social (PES) que també ofereix part d'educació reglada i part d'educació informal. La PES engloba la Formació d'Adults (PQPI's que consten d'una carga lectiva i l'espai Aprèn i Treballa (AiT) on no existeix una carga lectiva, només s'aprèn un ofici i la seva duració estimada és d'entre 3 i 6 mesos) i el Centre Obert on es toca l'educació més informal i es treballa amb nois i noies provinents de famílies desestructurades i amb seguiment dels Serveis Socials. Aquest també ofereix l'Aula d'Estudi, un espai tranquil per a la realització de deures i treballs escolars amb personal especialitzat per a resoldre els seus dubtes.

Dintre del que seria l'educació formal  del centre (àmbit d'educació formal de 0 a 18 anys) es trobaria el Gabinet d'Orientació Psicopedagògica especialitzat del centre o, com es coneix el seu servei: SAPP (Servei d'Atenció Psicopedagògica). Els professionals d'aquest servei es reparteixen de la següent manera: la sotsdirectora s'encarrega de l'etapa d'E. Infantil, una mestra d'E.E. que assumeix el seguiment del servei donat al Cicle Inicial i al Cicle Mitjà i alhora és coordinadora del SAPP d'Infantil i Primària, i una altra mestra que s'encarregarà del Cicle Superior (tots elles són titulades en E.E.). A la vegada, el cap del SAPP (el meu tutor al centre) s'encarrega del servei proporcionat a l'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat.

El fet de comptar amb algunes persones amb funcions especifiques, explícitament preparades en el camp de la psicopedagogia i profundament integrades en l'equip humà, ho consideren d'una importància extraordinària. És per aquest motiu que l'esquelet del funcionament de l'equip del SAPP està estructurat per tres documents imprescindibles:

• El document marc sobre el servei psicopedagògic a les escoles.
• El Programa del SAPP és un document on es defineix l'activitat del Servei d'Assessorament Psicopedagògic per a tots els seus àmbits d'intervenció dins la comunitat educativa del centre en el desenvolupament de l'acció educativa.
• El Pla anual del SAPP. Aquest es reelabora a final de cada curs: es reflexiona sobre el funcionament dels canvis proposats l'any anterior, es plantegen nous objectius de cara al curs següent i propostes d'actuacions de millora per a totes les etapes escolars.