Al despatx del meu psicopedagog
de referència es pot trobar, entre d'altres, el DSM-IV. Un llibre de color verd turquesa molt utilitzat al centre a
l'hora de redactar informes psicològics, de preparar una reunió amb el CSMIJ
per tal de fer servir la terminologia adient, etc. El coneixeu? Jo n'havia
sentit a parlar en algunes assignatures però no tenia ni idea de que fos tant
imprescindible... A la pràctica, es veu que si!
El Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (traduït de
l'anglès Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM) de l'American
Psychiatric Association, o APA, conté una classificació dels
trastorns mentals i proporciona descripcions clares de les característiques
diagnòstiques amb la finalitat de que els clínics i investigadors de les
ciències de la salut puguin diagnosticar, estudiar i intercanviar informació i
tractar els diversos trastorns mentals.
Val a dir que
la edició vigent és la cinquena (DSM-V)
publicada el 18 de maig de 2013 als Estats Units, però la versió traduïda no
arribarà a Espanya fins l'octubre de 2014.
Aquesta nova
edició ha estat bastant criticada i m'agradaria compartir amb vosaltres un
article que he llegit a "El confidencial" molt interessant. Aquí us
deixo el link:
Dintre de la
meva ignorància, doncs tot i saber veig que no en sé res doncs encara he
d'aprendre molt (i no només en la carrera i cursos relacionats sinó amb la
pràctica i l'experiència), considero que, com en tot, hi ha avantatges i inconvenients.
Trobo que el DSM és molt útil per tal de poder
classificar els trastorns mentals, doncs les classificacions són compartides
pels diferents països i facilita doncs la seva intervenció. No obstant, d'altra banda, aquesta classificació pot arribar a caure
en un fort reduccionisme, on tot arribi a ser molt classificat i
s'acabin classificant les persones en lloc dels trastorns. No sé si
m'explico... Tots els individus som diferents, diversos dintre de les nostres
similituds comunes, per tant, acabaria existint una classificació única per
cadascun de nosaltres. Aquest afany de classificació, que trobo que cada vegada
és més freqüent, no arribarà a donar-nos l'objectiu
que crec que es pretén assolir: elaboració de moltes classificacions,
tractament i pautes d'actuació (sobretot per a famílies i docents).
Ens hem de fer a la idea de que això és impensable doncs som persones i
no màquines i tots som únics, tal i com he comentat abans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario