El debat de la PAC 1

Sé que ja ha passat un temps des que vam elaborar la PAC 1 i vam realitzar el debat referent als nostres dilemes i reflexions sobre l'àmbit psicopedagògic. No obstant, no seria lògic no incloure una citació d'aquest al meu blog doncs va esdevenir molt interessant, amè i enriquidor.

M'agradaria fer esment que tot i que els diferents dilemes presentats per les diferents companyes de l'aula del Practicum I van estar inclosos en diferents capetes al debat, les nostres aportacions van acabar arribant a un punt on es troben totes. És a dir, hem acabat parlant del mateix tema en diferents carpetes. Aquest és un indicador de que no anem massa perdudes i que entre totes ens hi hem trobat! No creieu?

Bé, concretant en el meu punt del debat "La figura del psicopedagog no és la de jutge sinó la de mediador" (tot i que ampliant-lo una mica més podriem arribar a establir les conclusions del debat de totes les carpetes) podria extreure de les aportacions de les meves companyes les següents conclusions:

· Delimitar el camp d'acció del psicopedagog és molt difícil. Això implica que la feina del psicopedagog sigui complexa de plantejar, de portar-la a terme i que pugui arribar a esdevenir subjectiva.

· Trobar els límits/limitacions de la figura del psicopedagog és un tema complicat. I tot i estar delimitades les seves tasques, funcions i actuacions la línia que separa el que ha de fer del què no, fins a quin punt pot arribar i quin no, la seva implicació personal, les seves funcions, etc. és poc clara i difusa.

· No obstant, s'han de buscar aquests limits en la seva actuació i focalitzar la seva intervenció en tots aqueslls aspectes i agents que afectin d'una manera o d'una altra al procés d'ensenyament-aprenentatge.

· Per tal de poder ajudar a garantir l'èxit educatiu cal fer un treball col·laboratiu per part de tots els professionals del centre (interns i externs).

· La intervenció psicopedagògica ha d'entendre's com a una intervenció sistèmica, és a dir, que té en compte les característiques pròpies de l'alumnat, les de l'entorn escolar i familiar, etc. (doncs aquestes incideixen en el nostre alumnat) per tal de donar una resposta eficaç al problema davant el que ens trobem. Com comenta Cèsar Coll, "potser el psicopedagog no sigui un expert en tots els nínxols d'aprenentatge, i només en treballi en un d'ells, però ha de prestar atenció a tots els altres i ser conscient que aquest context és un més d'una xarxa global."

· El psicopedagog haurà de ser hàbil i trobar les mancances i necessitats per tal de cobrir-les, mediar en tot moment i apropar els diferents contextos per tal de crear moments de participació i col·laboració.